Probablement, els primers déus foren el Sol, la Lluna, les estreles, l’aigua i el foc --quan n’hi havia--. Mentre no arribara la ciència, la gent els venerava o temia complicant-se la vida amb la construcció d’altars, altarets, sacrificis humans o d’animals amb complicats ritus i cerimònies conduents no ja a entendre per què a la pertinaç sequera seguia una riuà de collons, sinó a sotmetre, amb l’excusa que oficiants i sacerdots tenien via lliure per a parlar amb els tals déus, sotmetre comunitats senceres amb la reglamentació de la vida espiritual i quotidiana: el pecat.
Després l’astrologia donà pas a l’astronomia i vingueren la geografia física amb l’orografia, la medicina, la química, la biologia, les matemàtiques, la papiroflèxia, l’antropologia i la imprenta que no només explicaven el naixement i evolució del món sino que alliberava --a qui vulguera--, de l’obligació de donar gràcies contínuament pel fet d’estar viu a una entitat creadora.
Recentment, però, el govern del PP ha publicat en el Boletín Oficial del Estado (BOE) el currículum de l’ensenyança de la Religió catòlica fent oficial per a tot el territori espanyol que l’existència dels propis espanyols --com a mínim--, i el territori, és voluntat i conseqüència de la divinitat a la qual li han d’agrair, sí o sí, que tots els dies ix el sol i que quan plou et banyes. H
*Escriptor
