La convocatòria d’eleccions contempla la redacció de programes amb un seguit de bones intencions, promeses d’impulsar tal o qual obra, demandar més finançament i, ara mateix, reformes estructurals --siga el que siga el que signifique--, major transparència i lluita contra la corrupció. Fins i tot n’hi ha qui oferix aigua, llum i gas gratuïts. I un ou. Com no podria ser d’una altra manera. Encara no ha nascut el personatje que òmpliga la proposta del seu partit amb amenaces directes de fulminar la sanitat i educació públiques, pujar els impostos, desasistir els vells, els obesos, els fumadors, els bevedors, els que tenen massa fills i els que no en tenen. Tampoc apareix, negre sobre blanc, per ser políticament incorrecte --o delicte, directament--, multiplicar els atacs als immigrants com a causa del malestar general, de la desocupació i del mal oratge.

No podia faltar tampoc l’afició al photoshop que demostren la majoria dels candidats i candidates quan, malament assessorats, pretenen retornar la tersa aparença de la joventut --valorada excessivament--, convertint el candidat, o la candidata, en un personatge absolutament desconegut, no el reconeix ni la família directa, que sembla vendre’t algun tractament d’una corporació dermoestètica o publicitar ulleres bifocals d’última generació. H

*Escriptor