Recordaran vostès, sobretot si ja pinten cabells blancs, que l’arribada de l’estiu no la marcava ni la Nit de Sant Joan ni la xafogor. Abans que açò arribara, cada estiu les emissores de ràdio repetien insistentment una cançó de lletra anodina però amb una addictiva estrofa que en diuen “estribillo”. Tant era així que tot i que intentàrem evitar-ho, no arribàvem a juliol sense saber de memòria la tonadeta. Així, com per art de màgia (o més aviat a colp de xec de les discogràfiques), ens colaven la cançó de l’estiu. Durant molts anys recordaran vostés que el rei indiscutible dels estius va ser Georgie Dan, que arrasava en els balls de poble. Però a Georgie li van eixir competidors seriosos, més moderns i eclèctics, més al gust dels nous temps. Van ser els anys on un altre rei, King Àfrica, trionfava.

Ara que acaba l’estiu, a Castelló volen imposar una nova moda: la cançó de la tardor. Sentiran vostès estos dies fins a la sacietat dues cançonetes entonades en “falsete”. L’una diu que Castelló en Moviment és qui dirigeix des de l’ombra i amb comandament a distància el govern de la ciutat. L’altra repeteix que com no vam voler formar part del govern, no sabem què és el que volem. Vostès decideixen amb qui es queden, si amb Georgie o amb King, encara que francament a ambdues cançons els hi falta una bona melodia. Paraula de músic. H

*Regidor de Castelló en Moviment