Com aficionat a la fotografia tracte d’esbrinar perquè entre diverses imatges semblants, apareix una que destaca sobre la resta. Sempre hi ha un xicotet detall, un enquadrament precís o una acurada composició. Potser és l’expressió d’un rostre captada en el moment decisiu o a la capacitat de fer-nos imaginar què és allò que oculta la foto i no veiem. És en aquests detalls on podem reconèixer a un gran fotògraf.

Sempre m’atrauen les fotos que em suggereixen preguntes més que no respostes. Preguntes com les que m’he fet després de veure alguns reportatges aquests dies de Setmana Santa: quan començarà Europa a vore que l’exclusió social i la falta d’oportunitats són elements que porten als seus ciutadans a entrar en una espiral de desesperació que pot acabar en un camp d’entrenament terrorista? Perquè quan un ciutadà belga o francés comet un atemptat contra el seu propi país, Bèlgica o França bombardegen Síria? Perquè no es fa un control exhaustiu del comerç d’armes? Fins a quan seguirem permetent retallades en les nostres llibertats individuals i col·lectives tenint en compte que, des de l’11S, convertir-nos a totes en sospitoses ha servit únicament per a humiliar-nos i tenir-nos més vigilades? Fins a quan permetrem que els nostres ministres, empresaris i el rei seguisquen fent negocis amb Aràbia Saudita, avalant així una cruel dictadura i un dels epicentres del terrorisme gihadista?

Preguntes. H

*Regidor de Castelló en Moviment