Quan parlem de defensar els drets de les dones són importants les paraules. Les paraules que triem per a descriure les coses poden contindre la solució o impedir-la. També passa quan parlem de «discriminació salarial». Cobrar diferent pel mateix lloc de treball pel fet que sigues dona és, directament, il·legal. Denunciable i sancionable. Fàcil de resoldre. Es denuncia a Inspecció de treball, que actua i s’acaba la diferència. S’acaba? Quines són les raons per les quals les dones acaben cobrant menys que els homes?
Quan parlem de «bretxa salarial» ens referim a la diferència entre el que cobren, de mitjana, homes i dones, és a dir, la diferència salarial es defineix com la distància existent entre el salari masculí i el femení. L’existència de la desigualtat salarial està relacionada amb factors molt diversos, tots no denunciables per la via legal. El treball que les dones fan té sempre un valor inferior, social i econòmicament. Qui decideix que ser electricista té més valor que ser cuidadora de gent gran?
La incorporació de dones a diferents sectors i nivells laborals és encara recent. Dones que reparen vehicles o són electricistes o obreres encara no hi ha massa... Segueixen havent sectors feminitzats, com ara neteja o cura de gent gran.
Hi ha menor presència en llocs de responsabilitat, on es cobraria més, i condicions laborals inferiors que es «venen» com a flexibilitat per conciliar la vida laboral i familiar. I no ens enganyem: mitja jornada allunya una jubilació decent. La conciliació hauria de basar-se en compartir les feines de la llar i de cura, no en «completar jornada»: mitja treballant amb salari i l’altra mitja... treballant encara més a canvi de res. Mentre les responsabilitats familiars continuen estant assignades a les dones, no es poden dedicar a promocionar ni a desenvolupar una carrera professional, com sí que poden fer els que no tenen obligacions horàries.
Al que volem aplegar és que per lluitar contra la desigualtat salarial cal detectar i denunciar no només les situacions de discriminació directa, sinó també les que estan generant discriminacions més invisibles i difícils d’assenyalar.
A Castelló treballem per fomentar la formació, l’accés i la promoció de l’ocupació de les dones en igualtat d’oportunitats, així com a la sensibilització a la societat en relació a les causes i conseqüències de la discriminació laboral per gènere. Incorporem clàusules socials en les contractacions. Treballem la corresponsabilitat en les cures i tasques domèstiques i familiars per part dels homes i donem impuls de mesures de conciliació, com ara l’escola de Matí i Vesprada. A l’Escola d’Igualtat és un tema transversal. I moltes més accions.
La bretxa salarial és causa d’una discriminació indirecta. La denúncia no és un mitjà per a combatre-la. Pot una denúncia acabar amb el fet que les feines que fan les dones tenen menys valor? Aplana el camí per a l’ascens d’una dona a llocs de responsabilitat? Reclamar un salari igual a un home converteix en automàtic la conciliació de la vida familiar i laboral, garanteix el repartiment de tasques de la llar de manera justa i equitativa per a les dones? Qui conteste que sí a tot açò només pot ser conseqüència d’haver rebut un colp al cap.
*Vicealcaldessa de Castelló
