Benvolguts lectors i lectores d’aquesta tribuna. Avui volem fer-vos partíceps dels motius que ens animen a donar suport a la manifestació que el dia 27 de maig arribarà a Madrid des de diversos punts d’Espanya, i confluirà finalment en un recorregut que transcorrerà entre Neptuno i la Gran Via.

El moviment 22M Marxes de la Dignitat, que és qui convoca aquesta manifestació, ha sigut, a la nostra manera de veure, un dels elements dinamitzadors i mobilitzadors davant del desgovern i la corrupció que hem viscut i seguim vivint durant aquesta etapa obscurantista patrocinada pel PP. Aquesta plataforma, de la qual formem part des del principi, i malgrat certes dificultats, ha servit de catalitzadora de la indignació, davant del saqueig constant i vergonyós que hem patit i continuem patint.

Els nostres drets i els nostres recursos han disminuït de manera exponencial als beneficis dels corruptes. El nostre entorn familiar i social, els nostres drets laborals i ciutadans han sigut moneda de canvi davant la gran banca i l’Europa dels mercaders. Els treballadors, els dependents, els professionals de la sanitat, l’ensenyament, els funcionaris… els ciutadans i les ciutadanes en general, hem vist com, de manera continuada, es legislava contra els nostres interessos, mentre els poderosos es beneficiaven de contractes i condicions blindades. Hem perdut una generació, drets consolidats en el passat amb lluita i esforç i molt em tem que estem perdent la batalla pels nostres drets presents i futurs.

Ens han volgut callar, ens han detingut, colpejat i tancat per defensar el que creiem just, dimonitzat i fet còmplices de les seues estratègies geopolítiques, han perpetrat crims de lesa humanitat; en fi, han governat contra el poble, contra nosaltres, contra la majoria social d’aquest país, contra la classe treballadora. És hora de què tots reaccionem.

Aquesta i altres plataformes ciutadanes sorgides a la calor del 15 M, són sens dubte un exemple que «Sí es pot» i que hi ha altres maneres de fer. Vistes des d’algunes instàncies amb recel i com a amenaça des d’unes altres, han sabut jugar el seu paper, que per a nosaltres no ha sigut un altre que agitar consciències i mostrar-nos altres camins de debat i consens. És cert que no ha sigut un camí fàcil: la pluralitat, els ressentiments i les desconfiances no han ajudat molt. Ens hem obligat a debatre, a consensuar, ens hem cridat i hem constatat que ens separaven moltes coses, però que eren moltes més i més importants les que ens unien. Hem aprés i compartit; des de CCOO PV Comarques del Nord entenem que junts som més forts i que ens uneixen interessos de classe i de part.

Més tard, l’expectativa d’un canvi institucional al País Valencià, ha sigut un factor desmobilitzador. L’anhelada transformació dels anomenats «Governs del Canvi» s’ha vist frenada per diversitat de factors que ara no analitzarem ací, però que, sens dubte, van minvar al seu moment la contestació i la mobilització d’aquests moviments i plataformes.

Perquè governe qui governe, les persones són el primer i perquè vivim en estat d’emergència social permanent, pensem que el 27 de maig hem de tornar a Madrid amb les Marxes de la Dignitat. Per defensar els nostres drets laborals i de ciutadania i dir que no a tantes coses com la corrupció o la guerra. Reivindicar un sistema de pensions públic, ocupació estable i salaris dignes. Dir prou al masclisme assassí i al paternalisme que el sustenta, demanem l’absolució de les persones encausades i empresonades per exercir el dret a vaga. Per uns serveis públics dignes i de qualitat en definitiva…

*Responsable d’organització de Serveis a la Ciutadania de CCOO-PV Comarques del Nord