Jesús o Barrabàs? I el poble va preferir Barrabàs. Sovint m’he preguntat per quina raó pot ser. Si el Crist era un home just, que havia curat malalts, ajudat als necessitats i auxiliat als pobres. No devia ser molt popular aleshores afavorir als més dèbils.

Tal vegada ens hem d’aturar en el camí i reflexionar sobre les nostres decisions preses. Està clar que des de la llibertat cal respectar qualsevol tipus de decisió, fins i tot si és per escollir algú com Barrabàs.

El PP (Barrabàs) no s’ha preocupat mai pels més desafavorits i per això ha marginat i deixat de banda: els estudiants, els jubilats, els treballadors (reforma laboral desastrosa i acomiadament quasi gratis), els estudiants i professors, dones amb incentius i maternitat nuls, homes sense permís per paternitat, els nostres ancians sense que s’aplique amb justícia la llei de la dependència, hospitals i professionals sanitaris llançats per l’administració a la precarietat, immigrants en l’exclusió social permanent, retallades a les pensions mentre es gasta cada anys més en armes per destruir i ja l’última: pals i garrot per a qui vol votar, per qui vol participar amb les urnes.

Eixe és el seu país, el país de Barrabàs. Només hi ha una solució i és, com en la Pasqua, la resurrecció. La nostra resurrecció com a poble només pot ser la revolució social, el canvi radical. El poder que té un canvi com aquest pot alçar qualsevol pesada llosa com la del sepulcre. I no mirem cap a un altre costat, reflexionant el que va dir el pastor protestant Niemöller quan va acabar la Segona Guerra Mundial: «Quan van vindre pels catalans no vaig dir paraula, perquè no era català. Quan finalment van vindre per mi, no hi havia ningú més que poguera protestar», va assegurar. Com va dir Jesús a la creu: «Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan».

*Regidor de Normalització Lingüística i Tradicions per Vila-real