Les polítiques de mobilitat, generalment, estan visiblement equivocades. El sistema social en el qual vivim requereix d’una mobilitat per tal de garantir-ne el funcionament. Aquest sistema és la suma de diferents elements, entre els quals destaquen la diversitat de vehicles que conformen el trànsit i l’estructura econòmica; tot i que, alhora, cal posar en relleu la inclusió de les persones i la natura. L’economia clàssica del transport exclou de l’anàlisi les formes de transport no motoritzat (a peu o en bicicleta) perquè no impliquen producció econòmica.
La mobilitat sostenible és capaç de satisfer les necessitats de mobilitat, de comunicar-se i també d’establir relacions sense sacrificar altres valors humans i ecològics.
La mobilitat sostenible allibera l’excés de mobilitat privada amb formes de transport col·lectiu i fomenta el repartiment equitatiu de l’espai, sense que cap tipus de transport tinga prioritat sobre la resta.
La població ha de poder veure satisfetes les seues necessitats bàsiques de transport i accés als serveis, el treball, l’oci o l’educació d’una manera més sostenible del que ho és actualment. Les empreses també han de poder gaudir d’una mobilitat segura i alhora consistent amb la salut humana, operada adequadament i eficientment, amb prioritat per a la intermodalitat. Volem una economia competitiva dins d’un desenvolupament local i comarcal equilibrat.
Els ajuntaments hem de potenciar els desplaçaments a peu. Recordem que la major part dels desplaçaments per la ciutat són inferiors als 2,5 km, de manera que el fet d’anar a peu, en bicicleta i en transport públic no només té importants beneficis mediambientals i de salut pública, sinó també socials, i pot substituir la utilització del cotxe.
*Regidor d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic de Compromís per Vila-real
