Al llarg d’aquestes primeres setmanes del nou curs m’he dirigit als catequistes i als educadors cristians recordant-los la importància que té el seu treball per a la transmissió de la fe als xiquets i els joves. Però no podem oblidar que ni l’Església ni el centre educatiu poden ni deuen substituir als pares. La seua missió és ajudar-los, perquè els primers educadors i els principals responsables de transmetre la fe als fills són ells. De poc servirà el testimoniatge dels professors i els catequistes si els pares no assumeixen amb responsabilitat la missió que els correspon. Per això, avui vull dirigir-me a les mares i els pares que valoreu la importància que pot tenir per a la vida dels vostres fills el que l’Església els ofereix, per a recordar-vos alguns principis que han d’inspirar la vostra actuació.

En primer lloc, us vull demanar que no separeu l’educació i el creixement en la fe. Un cristià no pot concebre una educació que no siga integral, és a dir, que no abaste totes les dimensions de la persona, també la moral i la religiosa. Us demano que us preocupeu tant de la formació intel·lectual com de la formació ètica i religiosa dels vostres fills. Referent a la vivència de la fe, és fonamental per a una transmissió eficaç que cuideu dues actituds: en primer lloc, donar-li la mateixa importància que a altres activitats en les quals participen. En segon lloc és decisiu que la fe es visca dins de casa.

Finalment, també us vull animar a comprometre-us a acompanyar als vostres fills en els seus processos educatius i de creixement en la fe. La vostra missió com a pares cristians no consisteix únicament a cercar-los un bon col·legi i preocupar-vos que participen en la catequesi i en les altres activitats de la parròquia. Heu d’implicar-vos acompanyant-los en aquests processos. No oblideu que la vostra missió educativa no consisteix a animar-los amb discursos, sinó a acompanyar-los amb la vida.

*Bisbe de Tortosa