Fa pocs dies es va condemnar Jakiw Pali, un nazi de 95 anys d’edat. La majoria d’aquests nazis eren assassins en sèrie, responsables dels pitjors homicidis de la història de la humanitat.

I a Espanya? Què va passar els 40 anys de règim franquista en què tantíssims van tindre tota la impunitat per poder perpetrar els pitjors crims? A Alemanya, des de la caiguda del règim, el degoteig de nazis condemnats ha estat constant. Per què a Espanya no s’ha condemnat ni un sol franquista des de la Transició? Van desaparèixer tots els criminals del règim amb la mort del dictador? Es van esfumar? Doncs no! Simplement, ningú, ni PP ni PSOE, han tingut mai ni la més mínima voluntat de perseguir aquells assassins.

El senador de Compromís, Jordi Navarrete, es va quedar bocabadat en veure com Manuel Guillermo Altava, senador del PP, era capaç de responsabilitzar els republicans de les morts causades pels bombarders alemanys, coneguts col·laboradors de Franco, a la comarca castellonenca del Maestrat. Així és la desmemòria. Permet introduir qualsevol mentida o infàmia com a certesa. És lamentable que els espanyols coneguen i visiten amb normalitat Auschwitz, però no hagen sentit mai res dels camps de concentració franquistes d’Albatera, Camposancos, Castuera, Corchuela, Els Ametllers, Miranda de Ebro o tantíssims altres.

Cal recordar que ser espanyol no sols té a veure amb bous, festes i paelles, sinó també amb genocidi i crueltat. On estan els museus de la memòria? Per què ens amaguem dels nostres pecats? Es va arreglar tot amb una confessió i una absolució universal del nacionalcatolicisme a Espanya?

El primer pas cap a la recuperació, l’única manera de ser millors persones o un millor país és ser capaços de ficar-nos dempeus i parlar sincerament de qui som.

*Regidor Compromís per Vila-real