En la pietat popular del poble cristià el mes d’octubre sempre ha estat dedicat al sant rosari. De fet, en molts dels nostres pobles existien, i en alguns encara avui segueixen vives, confraries en honor de la Mare de Déu del Roser, que tenen com a finalitat promoure aquesta devoció mariana i mantenen les seues celebracions públiques al llarg d’aquest mes.

Aquesta oració, que per la seua senzillesa, ha configurat al llarg de molts segles l’espiritualitat de tants cristians senzills i anònims, i que ha mantingut unides a tantes famílies en la vivència de la fe, ha sigut una font de gràcia i de santedat per a l’Església. Quan es prega amb autenticitat, porta a una mirada contemplativa de les realitats de la fe i desperta l’afecte cap a la persona del Senyor i de la Mare de Déu.

Els últims papes, en els seus escrits han exhortat al Poble de Déu a mantenir i conrear aquesta forma de pregària. El beat Pau VI en la seua exhortació apostòlica Marialis cultus, sobre el culte a la Mare de Déu, al mateix temps que convidava a una renovació de la pietat mariana en sintonia amb els ensenyaments del concili Vaticà II, destacant el caràcter profundament evangèlic i cristològic del sant Rosari. Sant Joan Pau II, en l’exhortació Rosarium Virginis Mariae, al costat dels tradicionals misteris joiosos, dolorosos i gloriosos, va introduir els cinc misteris lluminosos, ressaltant el caràcter cristològic d’aquesta forma d’oració i proposant per a la contemplació els esdeveniments de la vida pública de Crist.

No oblidem que una de les mancances que tenim actualment en l’Església, no és solament que ja no es valora aquesta forma d’oració en la família, sinó el fet que en moltes llars cristianes ja no hi ha moments compartits de pregària. Perquè això no ocórrega, us convido a servir-vos d’aquesta pregària mariana, que per la seua senzillesa és una forma d’oració accessible a tots.

*Bisbe de Tortosa