Sostenia la gran Mercè Rodoreda que el món és com una funció, però el mal és que ningú no pot veure com acaba perquè tots ens morim abans, i els que es queden van fent com si no passara res. Una visió, la de Rodoreda, molt teatral del món. Aquestes coses té la vida i pot ser desconèixer els finals és el motor que fa funcionar el món entre la comèdia i la tragèdia.

Enguany, del 2 de novembre al 2 de desembre, abordem la 26 edició del Reclam Mostra d’Arts Escèniques i ho fem amb la mateixa il·lusió que en edicions anteriors. Per això hem preparat un programa on tothom pot trobar espectacles que s’ajusten als seus gustos. La diversitat, la igualtat, la inclusió, les migracions, la pau, la globalització, i moltes coses més prendran vida en el Reclam 2018 a través dels diferents llenguatges que les variades disciplines que integren la dansa i el teatre ens brinden. Un esdeveniment d’aquesta magnitud es pot considerar sense dubte en el projecte cultural dedicat a les arts escèniques amb més implantació territorial a les nostres comarques on estan integrats els municipis de la província que tenen una millor programació estable durant la temporada. El Reclam és una referència cultural de prestigi que transcendeix més enllà de les nostres comarques, és motivació, curiositat i emocions, generat per la suma de molts esforços compartits entre el Vicerectorat de Cultura de la Universitat Jaume I, la Diputació de Castelló, les regidories de Cultura dels ajuntaments d’Almassora, Benicarló, Benicàssim, Betxí, Borriana, Castelló de la Plana, la Vall d’Uixó, Vilafranca, Vila-real, Vinaròs, la Regidoria de Joventut d’Orpesa, la Fundació Caixa Castelló i l’Institut Valencià de Cultura.

En la programació d’aquesta edició s’oferiran 62 representacions de les quals, deu són de dansa contemporània, onze per a públic familiar i les altres per a joves i adults. En total hi participaran quaranta companyies, entre les quals podem trobar-ne de molt prestigioses i afamades i d’altres més modestes, però totes amb el denominador comú de creacions de qualitat, com La Zaranda, Agrupación Señor Serrano, Dani Panullo Dancetheatre Co., Panic Map, Titzina Teatre, La Perla 29, Viridiana, Mumusic Circus, La Tròcola Circ, Escandall teatral, l’Home Dibuixat, Pepa Cases, La Ravalera, Bandada Clown a capella, Colectivo Fracasades, Comedy Plan o El espejo negro, entre altres.

Comptarem també amb un acte creat pràcticament en directe per homenatjar el nostre estimat Carles Santos, geni en l’art i en la vida. En la gestació de l’acte participaran Montse Colomé, Sol Picó, Toni Jodar, Isabel Monar i alumnat de l’Aula d’Arts Escèniques Carles Pons de la Universitat Jaume I. De la mateixa manera, tindrem la presentació en públic a Castelló de l’Associació Valenciana d’Escriptors i Escriptores de Teatre (AVEET). Podeu consultar la programació a www.reclam.uji.es.

Els temps que vivim no són fàcils perquè la força i la cobdícia dels qui porten les regnes del món semblen ser il··imitades, però ja ho diu la dita: A pare cobdiciós, fill pròdig. Per això, a les arts escèniques, a més de fer-li al personal la vida més agradable, també els toca prodigar-se sense mesura per contrarestar tot aquest esperpent que sovint ens envolta, o siga, que no els queda altre remei que parlar de l’actualitat. És un temps aquest en què les arts escèniques han de generar pensament, perquè com deia Albert Einstein, l’important és no deixar de fer-se preguntes. En certa manera la cultura és això, no deixar de fer-se preguntes i ser sensibles pel moment social que vivim, reflexionar més enllà de l’argumentari de reduir-ho tot a empassar-se els discursos dominants. La cultura és una eina de formació i pensament, ens fa més fàcil conviure, i conviure és relacionar-se i viure amb persones que pensen, viuen, actuen i parlen diferent de nosaltres. La cultura és sumar entre totes les diferències, entre tu i jo, nosaltres i vosaltres. Des de l’organització del Reclam no perdem de vista en cap moment el foment dels valors democràtics que promouen la convivència pacífica i la nostra filosofia sempre intentem basar-la en els drets humans, entre els quals, ineludiblement, es troben els drets culturals.

En aquest sentit és ben cert allò que per a la cultura val tot, tret de qualsevol cosa. No ens cansarem mai de repetir i d’entendre que la cultura és un servei públic de primera necessitat com ho és l’educació i la sanitat, i que entendre la cultura com si fóra un producte de lliure mercat, no és més que una apreciació miserable que condueix a l’empobriment de la societat; hem d’evitar caure a aplicar a la cultura els barems de rendibilitat purament mercantilista o farem bona l’antiga sentència de Quevedo que va popularitzar Antonio Machado: Solo el necio confunde valor y precio.

Per acabar, unes raons per les quals paga la pena anar a les funcions del Reclam.

Per la màgia dels espectacles que desperten la imaginació; Pels valors ètics i estètics de les propostes artístiques; pels llocs, cada espai té el seu encant i cada seu és un espai per descobrir; per acompanyar l’assistència als espectacles aprofitant la gastronòmica de cada seu; per gaudir de la bona companyia compartint emocions col·lectives.

Segons defenida Eugène Ionescu, no hi ha teatre si no es revela un secret. No us encanteu i acudiu a sorprendre-vos, riure, emocionar-vos i pensar amb els secrets que ens guarda el Reclam 2018. Llarga vida a les arts escèniques!

*Coordinador del Reclam