Aquest any hauria fet cent Paco Batiste, va néixer en Vinaròs el 3 de gener del 1919. Un jove, com tants d’ací, que treballava a la mar quan va esclatar la guerra. Va fugir quan els sublevats entraven a Vinaròs i va ser ferit en la batalla de l’Ebre. Com tants que havien sostingut el govern legítim, va formar part d’aquella terrible retirada pels Pirineus i va acabar a un d’aquells camps de concentració improvisats a les platges d’Argelés en que les autoritats franceses van internar sense compassió milers de civils. Declarada la guerra mundial s’enrola en una companyia de treballadors; capturat per la Wehrmacht, com milers de republicans espanyols va ser internat. Una vegada el govern franquista transmet a Hitler que no els reconeix com espanyols, és considerat apàtrida i ingressat al camp d’extermini de Mauthausen, on els espanyols van ser dels primers en entrar i els últims en sortir.

Paco va ser un dels vinarossencs que van sobreviure: traslladat al kommando de Graz, va ser portat a Ebensee en l’anomenada «marxa de la mort» (100 km a peu sense menjar), on va ser alliberat pels aliats el 6 de maig de 1945. La majoria dels supervivents van tornar als seus països però, donada la seua condició d’apàtrides, part dels espanyols supervivents dels camps d’extermini van romandre tancats en camps fins a 1947. Paco va refer la seua vida a Sète, al sud de França, i quan es va jubilar, va ser membre i president de l’associació de deportats i resistents, dedicant la resta de la seua vida al deure de memòria. Ell va promoure el monument i l’acte en memòria dels deportats de Vinaròs i va morir el 5 d’abril de 2007.

L’AJUNTAMENT i les associacions i persones que sempre s’han compromés en el manteniment del deure de memòria, dedicarem un important ventall d’actes, conferències i activitats escolars a la memòria de Paco Batiste en el centenari del seu naixement. Es farà amb la col·laboració dels professors i en el marc de les jornades de la memòria històrica que, com cada any, culminaran en l’acte al memorial del cementeri el 5 de maig.

Si aquesta setmana una impresentable senadora del Partido Popular es cobria d’oprobi al criticar el pressupost per a tasques de recuperació de la memòria democràtica dient que era «para desenterrar unos huesos», som molts els que estem segurs que la reivindicació de la memòria és ara més necessària que mai.

*Alcalde de Vinaròs