Hi ha qui vol que parlem de pistoles, de banderes o llacets. Inclús que discutim sobre Mèxic. Tot per evitar què, ara que estem en (pre)campanya, ens fem les preguntes correctes. Crec que el 28 d’abril el que s’ha de preguntar la ciutadania és si estem o no millor que fa 4 anys. Recorden vostès com estàvem?
Erem el no va más de la corrupció. Cada dia ens despertava un nou robatori multimilionari de diners públics mentre tots patíem retallades, congelacions de sous, pèrdues de drets o s’acomiadaven milers de treballadors. Es despatxaven professors; s’amuntegaven xiquets i xiquetes als barracons; no es reposaven funcionaris jubilats; ens feien repagar les medicines i es privatitzaven serveis públics bàsics com la sanitat. Uns s’enduien els diners i altres patien.
I ara volen que parlem de Mèxic perquè així oblidem que hem girat la truita: que la nostra terra ha passat liderar les xifres d’acomiadament a encapçalar la creació d’ocupació; o que hem passat també de que fugiren les empreses a ser líders en atraure inversió estrangera. Volen parlar de banderes perquè oblidem que la nostra terra ha passat de liderar la corrupció a ser exemple europeu de transparència; o que hem passat d’estar a la cua d’inversió per alumne a multiplicar la xifra. Parlen de llacets per tapar la vergonya que els fa que només Compromís haja defensat a Europa, al Congrés i al Senat les nostres taronges, o perquè oblidem que ni han alliberat l’AP-7 ni han fet efectiva l’anunciada bonificació de l’autopista. Volen parlar de pàtries perquè oblidem que hem eliminat el repagament mèdic i hem recuperat la sanitat universal; que els llibres de text ja no es paguen o que ja no hem d’esperar anys per cobrar la dependència.
Sí, estem molt millor. No n’hi ha color. Però no es prou. Per això, calen somriures a les urnes. Per continuar el canvi.
*Alcalde de Borriol i candidat de Compromís a les Corts
