M’ha costat moltíssim escriure aquest text. Com a mare, com a filla, com a professional de l’educació i com a dona, reflexionar sobre aquest tema és molt dolorós i, sobretot, espanta. Durant les festes de la Magdalena hem conegut tres casos de violacions en grup a les nostres comarques. Aquella història que ens semblava tan impossible quan vam conéixer el cas de Pamplona, aquella realitat salvatge, ens pica ara a la porta de casa.
No vull quedar-me en la condemna --evident-- de casos com aquests. No vull quedar-me en la posició d’oferir tota la meua solidaritat --que la tenen-- a les víctimes i a les seues famílies. Perquè com a responsable política els meus esforços i els de totes les persones que estem a les institucions han d’anar adreçats a evitar que mai es torne a cometre un delicte d’aquestes característiques.
NOVAMENT, i com sempre que ens referim a la violència de gènere, una de les gran respostes és l’educació, educació i més educació. I començarem parlant d’educació sexual. En un temps en què els menors poden accedir a tot tipus de continguts mitjançant els telèfons mòbils, és fonamental que la primera veu que escolten parlar de sexe siga una veu amb seny, amb comprensió, amb complicitat i amb experiència.
No podem deixar que els primers contactes amb continguts sexuals als quals tinguen accés els i les adolescents siguen aquells que proveeixen pàgines de pornografia que reflecteixen situacions d’abús, de vexació, de menyspreu i que mostren una imatge de la dona en la qual no se li dona més valor que a una catifa. Sí, també en grup.
NO PODEM permetre que marquen la conducta dels nostres fills i les nostres filles ni programes de televisió que denigren les dones, ni aplicacions mòbils, ni xarxes socials, ni cançons que ens redueixen a ser objectes amb pits i forats. És cru, és dur, és trist. Però està passant. És feina de totes i de tots (també d’eixes formacions que neguen la violència de gènere i que volen retallar el programes de protecció a les víctimes) evitar criar un altra generació que crega que conductes constitutives de delicte són normals, tolerables i, fins i tot, admirables.
I per aconseguir-ho, també necessitem la justícia de la nostra part. Esperem no haver de lamentar cap decisió errònia en les pròximes setmanes i que tots els moviments socials, polítics i judicials tinguen un mateix objectiu: que açò no torne a passar.
*Primera tinent d’Alcaldia d’Almassora
