Hem tardat uns dies en recollir els ingredients ens els diferents paratges del nostre territori; les valls de les AMPES, les riberes dels sindicats, les planes de les universitats... però també hem tirat molt del nostre propi magatzem, perquè ens agrada el producte ben cuidat fruit de molt de treball de selecció previ. Mai hem cregut en les receptes miraculoses amb dissenys encarregats a empreses de màrqueting, perquè no volem que la nostra gent haja d’engolir-se un plat precuinat ves a saber en quin polígon industrial de Barcelona o Madrid, que de paella-pizza o paelles amb xoriç ja n’hem vist massa per estes latituds, sobretot de paelles amb xoriç i de xoriços que conviden a paella.

Per això, vull fer una columna diferent i compartir amb vosaltres la nostra recepta perquè la gaudiu. Vet aquí els ingredients:

Tota l’educació pública que pugueu ajuntar. És l’ingredient bàsic que garantirà que tots els comensals podran asseure a la taula i que el plat farà el mateix gust en totes les boques. Si veieu que aneu a fer curt o per algú que necessita una dieta determinada, només en casos excepcionals es pot utilitzar una miqueta d’educació concertada, però assegurem-nos primer que podem cobrir la major part de la demanda amb el nostre ingredient principal.

MOLT DE VALENCIÀ, no patiu i tireu la gana. No feu cas al típic espavilat que diu que si li poseu este ingredient, anul·larà el sabor d’altres ingredients com el castellà. El valencià de fet conté eixe sabor que li donarà al vostre plat un toc genuí, molt d’ací, i que el farà especial. A banda que el gust a castellà està garantit perquè, com passa amb la sal del peix, el context social ja en porta.

Un bon grapat de reformes als centres educatius, per donar-li una bona consistència al plat. Pareu compte amb este ingredient, del que sempre escoltareu que tindrem la gana però després les provisions acaben arribant massa poc a poc. Quan obriu el paquet, mireu de treure-li els barracots, que són indigestos, i encara més perillós és l’amiant amb el que es van construir els centes en etapes anteriors, ens assegurarem que desapareix del tot.

UNA DOSI FORTA de laïcisme, que hi ha gent que s’obstina en posar-li religió a tots els plats sense preguntar a la resta si els agrada. Segur que qui està acostumat a eixe gust li troba el seu puntet, però es veu que és un sabor que ho acaba impregnant tot. En tot cas, qui vullga este ingredient sempre es pot cuinar apart, no?

Amb estos ingredients ja enllestits, recomanem la gestió a foc lent amb una bona Llei valenciana d’Educació, que havia d’estar llesta en esta legislatura passada però que no està. Nosaltres ens ocuparem de tindre-la a temps per a una bona cocció, sense que calga esperar altres 4 anys a que estiga preparada.

TINC GANES de que proveu este plat i que em digueu què tal, la recepta definitiva la servirem el 28 d’abril i espere que vingueu moltes a provar-la. Clar, ací ja està la llibertat de cadascuna de vosaltres, però feu-me el favor de no triar un d’estos plats precuinats que et serveixen a colp d’enquesta. Bon profit.

*Diputat de Podem a Les Corts