Em perdonareu però sóc informàtic. Esta és una característica que solc amagar perquè quan saben que eres informàtic la gent et demana ajuda per a qualsevol aparell electrònic que cau a les seues mans: «Tu que ets informàtic, no em podries programar els canals de la tele?», és una anècdota del tipus de les que molts informàtics solem contar.
Al principi intentava argumentar que el que estudiàvem a la carrera no era exactament com programar electrodomèstics amb el comandament i seguint les instruccions, però es veu que no resultava convincent, així que per estalviar-me uns passos ara em pose a la feina i en un momentet ordene els canals de la tele, ara a més a més sintonitzant À Punt.
Ser polític també és una cosa similar. La gent té dipositada en els polítics la imatge de que poden resoldre moltes més coses de les que en realitat manegem. La diferència és que ens paguen per això, per escoltar a la gent i per tractar de posar solucions als seus problemes. Acabem de passar una campanya electoral en la que he escoltat a molta gent demanar-nos que aturarem l’amenaça d’involució que suposaria una forta entrada de Vox a les institucions que els fera decisius per conformar governs.
ELS VOTS, CLAUS // Ha costat, però al final hem pogut fer entendre a molta gent que la clau la tenien ells i elles, únicament amb el seu vot.
Els resultats han sigut molt ajustats i ens han servit per vore les orelles al llop, però al menys els objectius principals s’han complit i l’extrema dreta no serà decisiva en els governs estatals i autonòmic.
Ara fa poc més d’un mes Ximo Puig ens va voler fer creure que convocava les eleccions autonòmiques per donar-nos visibilitat. I el resultat ha estat que ens hem passat tota la campanya fent salts i moviments amb les mans per vore si algú de fora del nostre territori se n’adonava que les valencianes estàvem també decidint el nostre futur. Aquella aposta de Ximo Puig va ser com una moneda llançada a l’aire... i de poc, després d’estar rodant pel canto, surt la creu.
MAJORIA ABSOLUTA // Escrivia fa unes setmanes com Ximo Puig havia fet la del paracaigudista aquell que es llança per darrere de la línia enemiga i després llança un SOS que ens obliga a tots a córrer a salvar-lo. Ara sabem que a més a més pretenia que, en arribar exhausts al seu rescat, li donarem tots els queviures, els matxets i les granades per tornar ell a soles al centre de comandaments. En efecte, pretenia una majoria absoluta que no ha arribat i ara ens tindrà a Podem en el govern del Botànic 2.0.
En el context valencià no hi ha cap altra opció possible, però també he de dir que no hi havia opció millor. La garantia de que les polítiques encetades en la primera legislatura tinga una continuïtat amb molta més ambició és tindre a Unides Podemos al Consell. Com també ocorre en l’àmbit estatal, on es presenta la primera oportunitat en la història de la democràcia de tindre un govern amb ministres de diferents partits, un fet molt habitual a la resta d’Europa.
Pedro Sánchez pot instal·lar si vol nou software a la torre de control, si no sap com ací hi ha un informàtic.
*Diputat de Podem a Les Corts
