Al meu fill estan a punt d’eixir-li les dents i tots sabem que este fet supose un punt d’inflexió molt important en la vida d’una persona, així que a casa estem expectants i preparant-nos per a eixe moment. En termes de la direcció política de la ciutat de Castelló, l’Acord del Grau va suposar també el naixement d’un nou cicle i, seguint amb el paral·lelisme, estos quatre anys han transcorregut entre bolquers, donant-li a Castelló a provar coses amb molta cautela i netejant molta porqueria. Ens hem de preparar per una nova etapa.
Les dents són, en efecte, un determinant molt important de la nostra manera d’estar en el món, fins i tot amb influència decisiva en el caràcter. Per exemple, quan Amparo Marco explicava l’altre dia en una entrevista que «No ha habido manera de que los bancos nos dieran viviendas para fines sociales» queda clar que ella és més de somriure que de mostrar les dents, ja que amb una miqueta més d’audàcia se’ls haguera pogut convidar a cedir estos habitatges amagant amb no tornar a contractar més amb eixes entitats financeres.
EN CANVI, quan les regidores i regidors de Castelló en Moviment van aconseguir implantar els anomenats Jornals de Vila en contra del criteri dels membres del govern municipal, atorgant d’esta manera una oportunitat laboral a famílies castellonenques, en la seua cara es va dibuixar un somriure que tant a penes mostrava les dents, tal com fem quan ens envaeix la satisfacció.
L’Acord del Grau va començar a funcionar al 2015 i ha sigut un instrument útil per millorar algunes coses a Castelló, però encara no s’han implementat aquelles transformacions més profundes que permetran fer un salt qualitatiu en la vida de castellonenques i castellonencs. Com fan els atletes de fons o els ciclistes quan estan decidits a descatar-se, ha arribat el moment d’apretar les dents i posar una marxa més per concretar eixe Castelló al que tots sabem que podem aspirar però que mai acaba d’arribar. Un Castelló inclusiu que no deixe sol a ningú, un Castelló sostenible i accessible que aprofite tot el potencial d’una ciutat sense desnivells i a la vora de la mar, un Castelló que connectat amb la seua àrea metropolitana i capaç de coordinar amb altres poblacions la cobertura dels serveis més bàsics, una de les assignatures pendents de la nostra ciutat.
La meta d’eixe Castelló que totes imaginem estarà molt més a prop si el 26 de maig apretem les dents, posem una marxa més i incrementem el ritme de les pedalades. El 26 de maig l’aposta que ho accelera tot és la papereta de Unides Podem-Castelló en Moviment, i este no és tant un missatge dirigit a les 10.443 persones que van confiar amb nosaltres en 2015 que de segur renovaran aquesta confiança, sinó a moltes altres persones que segur que s’ho estan pensant, que entenen que cal fen un pas avant i no ho veuen clar.
A tota esta gent, només els puc dir que pensen que quan algú es tan jove com el meu fill, potser les dents fan una miqueta de mal quan surten i segur que no entenem per a què poden servir, però què útils es revelen després i quantes satisfaccions ens donaran una vegada les tinguem a l’Ajuntament. Les regidores i regidors, volia dir ara.
*Diputat de Unides-Podem a Les Corts
