Fa quatre anys tot era tan diferent! Molta gent tenia la il·lusió de que les coses podien canviar i altres, com jo, la havíem recuperat. Malgrat que ja podia votar al referèndum de la Constitució de 1978, mai havia sentit la vocació de la política institucional. Però el deteriorament dels serveis públics després de dos dècades de governs del PP al País Valencià ens van fer reaccionar a molts que pensem que, en el segle XXI, tothom té dret a una assistència sanitària universal de qualitat, a una educació pública i gratuïta que és la única que garanteix la igualtat d’oportunitats, que -com diu la Constitució- totes les persones tenen dret a un habitatge digne i a un treball. I, quan escolte als que diuen que tot això costa molts diners, sempre em pregunte quant costen les armes, els privilegis o els bous. I com deuríem propugnar una fiscalitat progressiva i redistributiva en conter d’aplaudir la caritat d’alguns multimilionaris (que tampoc tots).

Ser alcalde a la teua ciutat és el més gran honor que es pot tindre, i també una gran responsabilitat. Han estat quatre anys apassionants però sempre he pensat que no cal repetir en els càrrecs de gestió pública, lo que es guanya en experiència es perd en frescura i capacitat de transformació.

COM ALGUNS de vostès hauran llegit al diari, he prestat l’últim servei al meu partit treballant en la comissió que ha negociat el programa i estructura del nou govern valencià, un Botànic ampliat i amb nou impuls. Com lis deia, fa quatre anys el món era molt diferent: en aquests anys hem aconseguit acabar amb el règim del PP fins i tot en la Diputació de Castelló, el penúltim bastió d’un model que va arribar a controlar tots els nivells executius i que avui tan sols viu transversalment en òrgans no electes i poders fàctics.

En aquest canvi social, tot no ha estat fàcil ni tan bonic com hauria tingut que ser. Però, el món real sempre té molta més brutícia que el de les pel·lícules. Vull agrair al director del diari l’oportunitat que em va brindar, a Amparo i les persones que sempre m’han facilitat la tasca i han patit els meus retards i a tots els que m’han llegit aquests anys. No és un punt final, és un punt i seguit. Gràcies.

*Alcalde de Vinaròs