Benvolgudes lectores, en l’anterior article vaig deixar patent la preocupació que des de CCOO sentíem davant l’amenaça d’unes noves eleccions per falta d’acord entre les forces progressistes. Hui, ja dissoltes les Corts, l’oportunitat d’aconseguir govern s’ha malmés i ens veiem abocades a una nova cridada a les urnes.

Els nostres polítics mereixen el retret de la ciutadania progressista que es va mobilitzar massivament per a impedir l’ascens al poder de les dretes, encara que això no haja de desmotivar-nos a assistir de forma massiva als col·legis electorals el 10 de novembre per a emetre, novament, el vot que permeta acabar amb les polítiques austericides que venim patint des de maig del 2010. I ara, aquesta ciutadanía assisteix perplexa davant aquest espectacle vergonyós que posa de manifest la incapacitat dels líders de les forces d’esquerra per a negociar i arribar a consensos, no de forma retòrica, sinó real.

Altura de mires, els demanàvem. Talla política, honradesa i honestedat. Solidaritat i bon fer per als qui tenien la responsabilitat de formar govern com a única via per a recuperar la confiança ciutadana i lluitar contra la desafecció política.

Fa l’efecte que no s’ha calibrat de manera profunda el que estava en joc i a hores d’ara no tenim qui defense un programa de govern que dóne resposta a les actuals necessitats socials: reconstrucció d’un contracte social enmig de la complexíssima agenda reformista que aborde les transicions d’ocupació, formatives, de protecció social i mediambientals.

Encara així, actuacions com les de Greta Thunberg que amb 16 anys és capaç d’enrojolar als líders mundials amb el seu discurs en l’obertura del Cim del Clima de Nacions Unides, són generadores d’esperança davant tanta desil·lusió. I és que, quan els adults no es posen d’acord, miren cap a un altre costat i no són capaços de plantar-li cara al capitalisme i els seus dictats, la joventut mundial pren consciència i ix als carrers, com divendres passat 27, per a exigir mesures concretes davant la crisi climàtica que ens amenaça. Interpel·lant-nos a partits polítics, organitzacions sindicals i socials així com a les classes dirigents mundials i al conjunt de la ciutadania a implicar-nos de manera militant en la transició ecològica que el nostre planeta demanda.

Els joves es veuen impulsats a alçar la seua veu en sentir que el seu futur es veu amenaçat. El temps s’acaba i la resta no podem fallar-los i mirar cap a un altre costat. Arribats a aquest punt, ja no podem parlar d’una evolució social sinó d’una vertadera metamorfosi, un canvi de cosmovisions, de marcs normatius, de coordenades per a l’acció. Per això, des de CCOO portem temps demanant solucions concretes per a afavorir una transició energètica que no deixe a ningú arrere.

El canvi climàtic té i tindrà un impacte real en l’àmbit laboral i no són recents les exigències que fem a les empreses sobre plans de reducció d’emissions basats en mesures d’estalvi energètic i d’aigua, reducció de residus i substitució de combustibles fòssils per energies renovables.

De la mateixa manera, reclamem plans de mobilitat sostenible als centres de treball i polígons empresarials basats en el transport públic i col·lectiu i en la reducció de l’ús de l’automòbil. Perquè la necessària transició ha de tindre en compte a les treballadores i treballadors dels sectors i de les zones que puguen veure’s afectades per aqueixos processos. Perquè si alguna cosa tenim clar, és que no podem deixar de costat a les persones i col·lectius més vulnerables, ja que la transició només serà efectiva si es duu a terme sota una perspectiva de justícia climàtica i social.

Per a això, des de CCOO considerem fonamental la constitució d’una Taula de Diàleg Social per a la transició ecològica en les empreses. I és que la velocitat amb que s’estan donant els canvis per a la descarbonització del sistema energètic i productiu fa que la posada en marxa de tots aquests instruments siga urgent. Només anticipant-nos a ells podrem afrontar-los de manera planificada i sense deixar a ningú arrere. No cal oblidar que des de la crisi climàtica fins als fluxos migratoris i la creixent desigualtat; des de les ones d’intolerància fins al domini de la tecnologia, una cosa és segura: els problemes globals requereixen solucions globals.

*Secretari general de CCOO a Castelló