Aquesta campanya està traient el pitjor dels líders polítics. Incapaços de parlar de propostes reals, s’assemblen més bé a voltors famolencs. Juguen amb el sensacionalisme i posen en perill l’Estat de dret a un preu massa barat. Estem assistint a un espectacle penós justificat per una convocatòria d’eleccions que la ciutadania no desitja.
Aquests dies, però, tornem a anar amunt i avall per parlar amb la gent de què volen i de com podem millorar la seua vida quotidiana des de l’exercici polític. Almenys, això fem a Més Compromís. La resta, com diria el company Mulet, només parla de Catalunya. Enfront d’aquest problema civil de primera magnitud estem veient massa bilis i molt poc sentit democràtic.
Es veu que Pedro Sánchez no agafa el telèfon. Li agrada més enviar «llamamientos al orden» via xarxes socials. Aquesta és l’altura de mires de l’home que diu que vol presidir l’Estat. A què té por? A treballar? A assumir la responsabilitat que li pertoca? Tampoc sembla estar al cas el senyor Iglesias, que diu que no és ell la persona que ha de facilitar cap mediació. Correcte.
MENTRESTANT, la dreta, en la seua salsa, juga a veure qui la diu més grossa. Pablo Casado vol l’aplicació de la llei de Seguretat Nacional. Santiago Abascal vol l’Estat d’Excepció (no siga cas que perda l’ocasió de retirar-nos els drets democràtics). Albert Rivera vol que el votem per a carregar-se la separació de poders i enviar a gent a la presó, sense més criteri que l’odi que li surt per les orelles.
Entre tot aquest guirigall de bèsties, d’aus de rapinya que només volen treure’ns els ulls per un grapat de vots, faltava Franco. Justament ahir, en plena precampanya (¡oh, casualidad!), havíem de treure al dictador del mausoleu que mantenim amb diners públics. El PSOE-chaqueta de pana de mi esperanza ha tingut més de quatre dècades, des de la «modèlica» Transició, i més de 10 anys, des de l’aprovació de la llei de Memòria Històrica, per impulsar aquest acte simbòlic de justícia reparativa i ho fa a setmana i mitja d’eleccions, entre tweet i tweet amb recadet cap a Catalunya.
NO, SENYORES: ni aquell PSOE ni aquest estan impulsant la memòria històrica. El que han estat fent des de la transició, ha sigut tallar-se a mida la jaqueta, però la de tratge. I ara que els va bé, insuflen combustible a l’extrema dreta per erigir-se, d’una manera totalment impostada, adalils de la democràcia. No, senyores: remoure d’una manera tan cínica i planificada el trauma històric i la memòria dels nostres avantpassats per fer campanya mentre seguim amb cunetes plenes de cossos de la nostra gent, no és legítim.
El PSOE-cuidao que ve la dreta ens l’ha tornada a pegar i està desplegant una gran cortina de fum a través dels mitjans per amagar que li està regalant el govern a la dreta per falta de valentia i de saber fer. Per això, el #10N hem d’apostar per Més Compromís, per la política útil, la que pensa en les persones i en la memòria democràtica abans, durant i després d’eleccions. La nostra és la política que està a l’altura dels acords que necessitem i que no seria mai capaç de vendre budells quan vénen mal pintades.
*Candidata de Més Compromís per Castelló al Congrés
