Era un 10 de gener de 1973 a Vila-real i la primera confessió diferent del catolicisme romà obria les seues portes a Vila-real. Estaven a una capella humil, on es reunien uns pocs veïns vinguts des d’Andalusia. Es deien «evangèlics» i no els importava res més que els seus principis i la fidelitat als fonaments de l’espiritualitat de la Reforma.
Carol Ford, pastora (sí, les dones són capellanes!) durant molts anys, contava que en aquells primers temps hi havia gent que llançava ous i tomaques contra l’església. No devia ser molt agradable, però quan els trobaves al carrer sempre saludaven beneint tots els veïns. En aquell temps, a Vila-real també van faltar fidels de la confessió i al cementeri no sabien on posar-los. No eren de la religió oficial! I en aquella societat els seus morts no podien estar on la resta. Imagineu que falta la vostra mare i us diuen que no saben on la soterraran. El seu delicte: ser protestant!
Feliçment, la nostra ciutat ha canviat molt. L’any passat, 47 anys després d’obrir aquella capella, vam celebrar que un 31 d’octubre de fa 500 anys va començar la Reforma Evangèlica. I així ho commemoraran de nou el pròxim diumenge, 3 de novembre, a les 11.00 del matí, en la plaça Major de Vila-real, amb assistència institucional.
El seu esperit, dit en llatí, és Ecclesia semper reformanda est: l’església sempre ha de ser reformada. Aquesta Reforma pot il·luminar tota la societat, que també necessita reformar-se sempre. Perquè ens cal més igualtat, tolerància i respecte a un país on fa pocs anys hi havia religió d’Estat i un únic partit legal. Hui en dia hi ha «bipartit», un avanç pírric, però encara queda molt per reformar.
Fem el pas i, reformem-nos!
*Regidor de Compromís per Vila-real
