Mai havia anat a l’acte que des de fa uns anys es celebra al cementiri de Castelló per recordar a les víctimes de la dictadura franquista, homes i dones els cossos dels quals estan soterrats en una fosa comú del cementiri de la capital. Enguany s’han iniciat les exhumacions d’alguns cossos, persones que les seues famílies han reclamat perquè descansen en pau i es puga tancar així una ferida que, en alguns casos, no es podrà tancar mai perquè els seus familiars directes ja no viuen i es van morir sense saber res.
Parlem de persones que van defensar els valors de la república i que van morir per uns ideals encara que no tots eren afiliats a un partit ni tenien una vida política activa com la que tenim ara els responsables polítics en major o menor mesura. Sé que no tots aquells que van ser afusellats en acabar la guerra, no tenien res que vore en la política, homes, en la majoria treballadors del camp, casats i pares de xiquets menuts que van ser arrancats de les seues cases per denúncies dels veïns per comentaris i paraules dites de vegades en una tertúlia o en una conversa de cafè.
Cadascun en una historia al darrere, deixant una ferida en la seua perduda vida. Al llarg dels anys, les ferides es van tancant però és necessari dignificar el record d’estes persones que no van fer res, que l’únic delicte que van cometre era estimar la pau i la llibertat. No havia de quedar senyal, no havia de quedar res, ho van arrencar d’arrel... eren les paraules que deia mon pare en les llàgrimes als ulls quan recordava als que ja no estaven.
Gràcies a totes aquelles associacions i institucions que treballen per causes justes i nobles com aquesta, a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació provincial. Les futures generacions, els nostres fills i els nostres nets han de saber què va passar durant la dictadura, perquè una cosa així no torne a passar, perquè els joves no estiguen al costat d’ideologies nocives per falta d’informació o per l’accés a una informació manipulada.
*Alcaldesa de Benicarló
