Estem vivint una campanya tremendament intensa. Curta, però molt intensa. En ella hem sentit barbaritats com a punys per part de la ultradreta (ens volen il·legalitzar, ni més ni menys). D’ells ja ho esperàvem però la llàstima és que hem rebut atacs també per part de foc amic. Justament el què la gent no volia: confrontació i crispació entre qui hauríem de parlar d’acord. Què no han entés?
A escasses hores d’acabar la campanya, cal reflexionar. Cal repensar els arguments i remirar les enquestes. N’hi ha de tots els colors i per a tots els gustos. El què queda clar és que si l’esquerra ix a votar, el bloc progressista suma i pot governar. Però, què passarà si ens quedem amb el mateix repartiment que el 28 d’abril? Què ens asseguraria aleshores no anar a unes terceres eleccions? O, el que és pitjor, què ens asseguraria que el PSOE no torna a pactar amb la dreta com va fer el juny de 2016? En resum, que si tornen a eixir els mateixos números, tornarem a tindre vetos i egos molt superiors ja a la nostra paciència.
TOT ENS DIU que necessitem nous interlocutors en les negociacions per acabar amb aquest desgavell. Ara mateix, caben totes les possibilitats. La immediatesa de les xarxes i la quantitat d’informació que rebem fa que tot siga possible en aquestes eleccions. Unes eleccions que s’han venut com a presidencialistes però en les quals, en realitat, tornem a votar a qui representarà Castelló en el nostre nom. Diumenge decidirem qui serà qui reclamarà els drets dels nostres pobles a partir del dia onze, mentre al mateix temps afavoreix un nou govern que els garantisca i que execute solucions.
I no. No hi haurà ni Pedros, ni Pablos, ni Alberts, ni cap gran líder a la nostra papereta. A Castelló només podrem triar entre els cognoms Sorlí (Més Compromís), Asarta, Saavedra, Julià, Clavell i Ros. Lamentablement, aquests últims solen oblidar que vénen d’ací quan pugen a l’AVE-tortuga i s’amaguen darrere dels grans líders mediàtics per passar desapercebudes i que no els demanen responsabilitats. En passar eleccions, s’obliden del finançament, del rodalia, del Castor, dels llauradors...
Però tenim una esperança: les 44.748 persones que ja han votat política útil al Botànic.
ACABA UNA campanya difícil en què la gent de Més Compromís ens hem tornat a deixar la pell i la son perquè necessitem fer entendre a tot el món que en aquests comicis el que decidirem és si continuem amb el bloqueig o si apostem pel diàleg i el consens. Ens cal posar la generositat i el coneixement per davant de tot. La mateixa generositat que va oferir Compromís al Govern del Botànic I i II i el mateix coneixement amb què ja treballem també als nostres municipis.
Confiem en les 44.748 persones que van depositar la seua confiança en nosaltres per tornar a ser la força aglutinadora de l’esquerra valenciana. Us prometem que no us fallarem i que també farem de pont a Madrid i serem garants de governabilitat amb la majoria de progrés. El pròxim diumenge 10 de Novembre, apostem per la seguretat del diàleg i l’acord. Apostem per Més Compromís.
*Candidata de Més Compromís per Castelló
