El gran Galileu, pare de la ciència moderna, és autor d’una de les frases més importants pronunciades a la història del coneixement, una frase que canviarà l’antiga visió del món aristotèlica i obrirà el pas a la nova metodologia científica que canviarà l’esdevindre dels segles. El gran llibre de la naturalesa (l’Univers), diu Galileu «està escrit en llengua matemàtica i els caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques sense les quals és humanament impossible entendre una paraula, sense ells es deambula en va per un laberint fosc» (Saggitore 6).
Alguna cosa semblant passa en la vida política. Les grans propostes i les grans línies d’actuació de les distintes opcions polítiques que governen qualsevol administració pública han de ser portades al món de la matemàtica, a números i quantitats. El pressupost és sempre un bany de realitat i per als amants dels grans conceptes, com el que escriu, suposa un necessari aterrar en el món de les limitacions quantitatives. Segurament de nou té raó Galileu i sense els caràcters matemàtics presents en el pressupost «és humanament impossible entendre una paraula, sense ells es deambula per un laberint fosc».
Per això era, per nosaltres, tot un repte fer uns pressupostos que s’entenguen i puguen permetre a la ciutadania castellonenca «no deambular en un laberint fosc». Al nostre parer són molt clars i tenen dues grans línies d’acció: el municipalisme i el vessant social. Mirem avui l’aspecte municipalista.
La Diputació és administració local, ajuntament d’ajuntaments. En les huit reunions territorials en tots els alcaldes de la província els regidors ens sol·licitaven més recursos, més diners per poder afrontar més despeses i ho hem fet. Per primera vegada, s’adherim al Fons de Cooperació Local aportant 5,6 milions als pobles, quantitat que cal afegir a la que aportarà també la Generalitat de manera que els nostres ajuntaments rebran una inversió total d’11,2 milions d’euros. Aquest fons té una naturalesa incondicionada i no finalista, és a dir, que els municipis poden destinar els recursos a serveis, infraestructures i equipaments bàsics.
Aquesta injecció important de diners la fem mantenint el Pla 135, amb 12,4 milions d’euros. Però a la vegada, que mantenim la seua quantitat global, millorem claríssimament les seues prestacions en aspectes essencials. Analitzem algun d’aquests aspectes. En primer lloc, hem fet una redistribució de les prestacions per afavorir als pobles de menys de 500 habitats. Gràcies a la solidaritat de les grans ciutats i els pobles més grans es disminueixen un 30% els fons que reben els 8 municipis de més de 20.000 habitants i es rebaixen un 2,2% les ajudes per als 12 municipis d´entre 5.000 i 20.000 habitats i això permetrà que els 18 pobles més xicotets, de menys de 100 habitats, puguen rebre 10.000 euros més del pla passant de 50.000 euros a 60.000 euros i els 47 pobles de 101 a 500 habitats rebran 5.000 euros més, passant de 65.000 a 70.000 euros.
PERÒ UNA ALTRA VESSANT que preocupava als alcaldes era la possibilitat de tindre més decisió pròpia i augmentar la partida de despesa corrent. Així ho hem fet i s’augmenta fins al 50% la quantitat que els ajuntaments poden destinar a despesa corrent, enfront del 30% del programa anterior que obligava a invertir el 70% en obres.
Finalment els edils de la província veien amb resignació com una bona part dels diners que rebien de la Diputació Provincial tornava a les arques provincials, ja que adjudicaven les obres i no podien quedar-se en els diners de les baixes. A partir d’ara, els ajuntaments rebran de manera íntegra la subvenció atorgada per la Diputació, ja que podran destinar les baixes de les adjudicacions de les obres que realitzen a despesa corrent.
Són canvis d’una nova Diputació que vol estar al costat dels ajuntaments i vol ser una Diputació de tots, siga el que siga el seu color polític i governe qui governe perquè tots som Castelló.
*President de la Diputació
