El 3 desembre és el Dia Internacional de la Discapacitat. Un dia de celebració? No, contundentment. D’una banda perquè les persones amb discapacitat o diversitat funcional no sempre volen remarcar aquest dia. Volen, com tots, passar desapercebudes. No volen ser assenyalades. En segon lloc perquè tenim molt de treball a fer. És un dia per reivindicar drets. Ací sí ens trobarem.
Les institucions, en el nostre cas la Universitat, tenim l’obligació de recordar a la societat que som plurals, que cada persona té unes circumstàncies que ens fa únics, que hem de treballar per a que totes les persones puguen participar, gaudir de les activitats i serveis independentment del seu grau de visió, mobilitat, audició, nivell intel·lectual, problemàtica mental, situació de salut, gènere, etc. Per això a la Universitat Jaume I el 3 de desembre hem fet una lectura pública de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat amb presència de la rectora, Eva Alcón. Hem volgut recordar un dret fonamental que ens afecta a tota la societat i obliga especialment a entitats i institucions. Des de la Unitat de Diversitat i Discapacitat de l’UJI volem fer memòria i recordar cap a on hem d’anar i quines normatives ens obliguen a continuar treballant.
En juny de 1994, impulsada per la Unesco, es va Signar la Declaració de Salamanca, un compromís adquirit a la Conferència Mundial sobre Necessitats Educatives Especials. Va ser un primer moment clau a nivell educatiu on es van fixar uns principis mínims d’acció a nivell de polítiques dels 92 països signants. En 2006, impulsat per Nacions Unides, s’estableixen els Drets de les Persones amb Discapacitat. Espanya és un dels primers estats a ratificar-los. Es tracta de drets fonamentals d’obligat compliment. En 2008 parlem d’Educació Inclusiva, un pas molt més enllà de la integració. I en 2015 Nacions Unides llança els Objectius de Desenvolupament Sostenible amb l’Agenda 2030. La finalitat és l’eradicació de la pobresa mitjançant un desenvolupament sostenible. Justament a l’Agenda 2020/30 l’objectiu 4, Educació de Qualitat, ens afecta directament i potència el paper d’agent transformador de les universitats.
La nostra realitat més immediata a l’UJI ens mostra com poc a poc, més persones amb necessitats educatives especials arriben als estudis superiors. El curs 1991/92 vam començar a treballar amb una persona, al 2010 van ser 175 i el nombre va pujant fins al curs actual que treballem amb 395. A nivell de tota la universitat espanyola (83 universitats) són més de 22.190 persones amb discapacitat que han superat les proves d’accés als estudis superiors i s’estan formant per afrontar amb major garantia l’accés al món laboral.
Universitats i institucions tenim el compromís i l’obligació de ser inclusives, de treballar per a tots. El compromís és inicialment a nivell d’accessibilitat. Física en un primer moment amb l’eliminació de barreres (escales, voreres, adaptació de llocs de treball, etc), però també accessibilitat sensorial amb senyals acústiques o lluminoses, receptors i amplificadors de so, introduint la figura de l’intèrpret de llengua de signes o mediadors o assistents personals.
Amb les noves tecnologies (internet i els múltiples canals d’informació: webs, apps mòbils, l’Internet de les coses, és a dir, l’interconnexió en xarxa d’objectes de la vida quotidiana) cal garantir també l’accessibilitat tecnològica. Un univers nou, on les institucions públiques estem obligades per Llei (RD1112/2018) a adoptar mesures de promoció, formació i conscienciació en matèria d’accessibilitat de tots els implicats i responsables. Una acció derivada del compliment dels Drets de les Persones amb Discapacitat però explícitament adreçada també a les persones majors. Les institucions públiques estem obligades a establir mecanismes de comunicació que arrepleguen queixes i reclamacions de qualsevol persona. Tenim molt de treball i una data de compliment: setembre de 2020.
Però quan parlem d’accessibilitat també ens referim al paper que totes les persones tenim en la interacció amb els altres. Tots i totes podem facilitar o posar una barrera amb el llenguatge que utilitzem, amb el respecte, amb l’estigmatització de les persones. A nivell de la comunitat universitària tots tenim un rol important. La universitat, assumint el seu lideratge, en tant que institució d’educació superior, ha de treballar en dos eixos: les persones i per tant cap a una universitat inclusiva, i el disseny universal, des de la perspectiva de l’aprenentatge. Les persones són capaces. L’entorn és la barrera incapacitant. I l’entorn és físic, tecnològic, econòmic, social. Som també nosaltres. Tenim molta feina, l’Organització de Nacions Unides ens ho ha recordat recentment. Espanya suspèn en educació inclusiva.
Volem destacar la Red de Servicios de Atención a Personas con Discapacidad en la Universidad, de la que forma part la Unitat de Diversitat i Discapacitat de l’UJI. Uns serveis professionalitzats a les universitats que enguany commemorem els 10 anys de la seua creació a l’UJI. El nostre decàleg parla d’autonomia de les persones, llibertat en la presa de decisions, igualtat d’oportunitats, promoció del disseny universal, confidencialitat i privacitat, emprenedoria, accessibilitat, resiliència, ocupabilitat, usabilitat, valors, inclusió, participació, comunicació, autonomia, empatia, visibilitat, diversitat, respecte, igualtat, disseny per a tots.
De nou: el 3 de desembre estem de celebració? No, estem reivindicant, parlant de drets fonamentals de totes les persones.
*Coordinadora de la Unitat de Diversitat i Discapacitat de l’UJI
