Fa ja 20 anys que per circumstàncies personals em va tocar viure per Europa central. En aquell moment no era habitual veure molts molins d’energia eòlica per ací i les plaques solars eren incipients.
Per això, em va sorprendre veure’n tantíssimes en els pobles que vaig anar visitant. No només això, sinó que també em vaig trobar amb una gran quantitat d’instal·lacions de plaques solars en aquelles terres del nord. En la meua feina em van preguntar si volia una targeta per al transport públic, que per pocs diners incloïa una gran quantitat de serveis comarcals de transport de molt bona qualitat. Havia arribat allà amb el meu cotxe, però el vaig acabar aparcant, perquè no el feia servir pràcticament mai.
El 20 de febrer commemoràvem que ja fa 746 anys Jaume I va fundar la nostra Vila-real. És ben cert que molt ha plogut des d’aquell moment. Evidentment, al llarg dels segles la ciutat ha anat canviant i adaptant-se a les noves circumstàncies. Tanmateix, pel que fa a energia i transport, seguim en gran mesura com fa moltíssims anys. El canvi en l’àmbit europeu, que ja va esdevindre fa uns quants anys, no es produeix a Vila-real. La desastrosa gestió del Govern central amb Renfe n’és sols una mostra. Però l’àmbit energètic no es queda enrere. Seguim amb energies brutes i models desfasats que no respecten l’entorn. Igualment, l’abandonament del patrimoni rural demostra el nul respecte que ens tenim a nosaltres mateixos i pel nostre entorn. Hi ha diners per pagar la vigilància de la tomba del dictador o portes d’esglésies, però no per a invertir seriosament en energies renovables o transport públic.
Però hi ha esperança, l’esperança de creure que un canvi és possible.
*Regidor de Compromís per Vila-real
