...si la dicha es buena». Per mi aquesta dita castellana sempre va associada a un disc de Reincidentes, que ja tenim una edat i la música que hem escoltat en la joventut ens marca. També és cert que una de les dites populars que més m’agrada és la que sempre repeteix el meu amic Carles, «Dit de vell, cagat en ell»: Més enllà de la irreverència escatològica el fet que arriben les coses bones, sempre és positiu.

I vull començar així, perquè si bé hem presentat ja el pressupost del 2020 aquest dimecres, arribem tard, massa tard. Això mereixeria com a mínim una explicació, si més no una disculpa. Perquè una gran ciutat com Castelló, no es pot permetre no tenir pressupost l’1 de gener de cada any. Perquè les noves inversions, però també els convenis i les col·laboracions amb entitats socials de la nostra ciutat que van des d’associacions festives com les gaiates de la Magdalena, fins d’inclusió social i de suport a les famílies, necessiten d’un pressupost aprovat, i no un prorrogat, per poder executar-se.

Dir que el retard en l’aprovació i l’entrada en vigor del pressupost no té conseqüències per la ciutat és enganyar-se. Sense anar més lluny, els parle sols de les àrees que hem correspon a mi gestionar. Temes tan importants com l’ampliació de la campanya contra els mosquits o encetar d’una vegada per totes la recollida selectiva d’orgànica amb el contenidor marró es retarden per no tenir el pressupost en vigor.

Les regidories de Compromís hem treballat de valent per presentar uns pressupostos ambiciosos, amb l’objectiu de desenvolupar l’Acord de Fadrell, i al mateix temps hem sigut responsables, conscients que un govern no sols és la nostra àrea, que cal equilibri, que els recursos públics són limitats i que estem obligats a prioritzar allò que més beneficie la ciutadania.

Aquest és el pressupost en què on les obres tan esperades de les escoles Herrero, Sebastian Elcano i Vicent Marça, passaran del paper a la rajola, de projecte a fet. Aquest és el pressupost gràcies al qual canviarem la il·luminació de la nostra ciutat a LED i apostarem per l’eficiència energètica, reduint les emissions de CO2 considerablement. Comencen a caminar també projectes com el 50/50, que eduquen i transformen en hàbits l’estalvi energètic, la inversió en eficiència i l’abastiment elèctric amb renovables amb l’objectiu de tenir edificis i escoles que generen zero emissions de CO2.

Com els he dit abans, aquest és el pressupost on adaptarem la lluita contra les plagues de mosquits a la realitat climàtica que tenim. 2020 és l’any en què canviarem com Castelló i el Grau llancem el fem cada dia, fent una separació de la matèria orgànica, i deixant-la al contenidor marró, una acció responsable i necessària si volem deixar un món habitable als nostres fills i filles. L’Acord de Fadrell no anem escassos de reptes. Ens falten dies per poder arribar a tot i la ciutat no es pot permetre que els fallem, així que no ho farem.

*Regidor de Reciclatge, Transparència i Atenció Ciutadana de Castelló