Tots els governs estem patint durant la crisi sanitària del covid-19. No hi ha cap manual ni científic, ni polític per abordar una circumstància així i és evident que quan farem un balanç de la gestió trobarem errors, és impossible encertar-ho tot davant una situació així: les decisions a prendre tenen impactes econòmics i socials enormes i les conseqüències són imprevisibles. Diuen les cròniques que divendres passat el Comité Científic del Govern d’Espanya li havia preparat un informe de contagis al President Sánchez que recomanava mesures més estrictes de confinament i restringir tota activitat econòmica no esencial en estes circumstàncies per minimitzar encara més la mobilitat. Dissabte el Consell de Ministres anunciava la decisió.

Des de dissabte a les huit de la vesprada fins diumenge passades les dotze de la nit no es va publicar eixe decret al BOE que feia efectiva la suspensió. En totes ixes hores es van produir moltes pressions econòmiques i polítiques per evitar, matisar i diluir eixa decisió: diferents patronals i governs autonòmics la van criticar. La redacció final publicada cedia en part a eixes pressions i obria la porta a que les empreses es mantinguen en actiu amb serveis mínims i a la denominació d’essencials per a altres sectors.

Entre eixes pressions a la decisió del Consell de Ministres va estar la del President de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, que buscava respondre a les demandes dels representants del sector tauleller de la nostra província. És evident que la crisi sanitària va a tindre un impacte enorme en el sector del taulell, i també en el turisme, i en molts altres. Però hui fer càlculs econòmics sols ens enfronta a la solució sanitària. La salut i l’economia es mesuren en balances i unitats diferents i hui la salut és l’única que ens ha de preocupar. I a més, com més endarrerim l’aturada total, tots els experts sanitaris assenyalen que més tardarem a recuperar el control sobre la salut pública i més tardaran a arribar les condicions perquè l’economia es puga recuperar.

LA GESTIÓ i les conseqüències d’eixe decret encara estan per determinar-se, però com menys tardem tots com a societat en deixar durant un temps la calculadora de la macroeconomia a un costat, més prop estarem de trobar l’eixida a la crisi del coronavirus. I després caldrà fer tots els esforços per reactivar l’economia i tota la pressió perquè Europa siga solidària amb els països que ens estem veient més afectats. Però si continuem enfrontant la salut amb l’economia ni trobarem la solució més ràpida a la malaltia ni li farem cap favor a la recuperació econòmica posterior.

*Portaveu de Podem-EUPV a l’Ajuntament de Castelló