Hui anem amb dos efemèrides, de fa 15 i 25 anys. Aquesta setmana fa quinze anys, s’aprovava a Espanya el matrimoni entre persones del mateix sexe. Gràcies a José Luis Rodríguez Zapatero vam ser el tercer país al món que aprovava el matrimoni homosexual i el món no es va acabar ni es va trencar com alguns vaticinaven. De fet, va servir per a construir una societat més lliure, diversa i justa. Per sort, l’hemeroteca ens recorda a totes i a tots que va haver-hi qui va portar aquesta llei al Constitucional. La dreta sempre oposant-se a l’avantguarda social. El que va servir d’exemple per a molts països d’arreu del món, a Espanya, els del negacionisme per sistema quan no governen, es van atrevir a presentar un recurs demanant que Espanya retrocedira en lloc d’avançar. Per sort també, la societat espanyola és molt més que els seus polítics i una gran majoria de la societat ja va veure amb bons ulls aquella llei. Actualment, són pocs els que neguen el matrimoni entre persones del mateix sexe però no som pocs els que mirem preocupats com l’avanç del feixisme posa en perill els avanços del present i del passat. No baixem la guàrdia perquè els drets es conquisten i es defensen, no cauen del cel.
A nivell local, aquest juliol fa vint-i-cinc anys que s’inaugurava la primera fase de la plaça de la Mar, un dia de Torrà de la sardina. Un projecte impulsat per José Luis Peralta, socialista i president d’Obres de Port que va caracteritzar el seu mandat per una modernització en les instal·lacions portuàries i l’avantguarda en la seua gestió. La plaça de la Mar serví per a obrir les portes de la ciutat a la mar. L’hemeroteca ens torna a recordar que no tothom veia bé eixa nova connexió Grau-Port. La Plaça Roja li deien alguns mandataris populars de forma despectiva. Deien que l’actuació de Peralta suposava un atac urbanístic al planejament de la ciutat i que els nous locals serien una competència per als negocis del Grau. Tal va ser la guerra política que l’Ajuntament de José Luis Gimeno no va donar, en un primer moment, llicències d’activitats als negocis de la nova plaça marítima. Ja veuen que el negacionisme dels qui no governen no és gens nou.
Les mesures avantguardistes, per definició, van guanyant adeptes a mesura que passa el temps i, afortunadament, eixa integració port-ciutat va ser entesa anys més tard per la dreta de la nostra ciutat i van impulsar una segona fase amb el Moll de Costa que eliminà definitivament el tancat que separava el Grau i la zona portuària. La llàstima va ser que la seua forma d’entendre-la fora amb macro edificis (res a veure amb els edificis de la primera fase de la Plaça Roja) amb un ús que s’ha vist que no ha quallat i que han servit perquè al Passeig Bonavista li quede poc de bona vista. Mirant al futur, personalment crec que cal fer esforços per a unir l’actual Moll de Costa amb la platja del Pinar i si algun dels actuals macro edificis es queden sense ús, fer un pensament i retornar al Passeig Bonavista el que el seu nom li donà però algú li va llevar.
*Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló
