Llegir una biografia és entendre la vida dels altres, de gent diversa, de persones que ens poden resultar enormement exòtiques. O properes.

En tot cas endinsar-se en les peripècies vitals d’una altra persona suposa com a mínim intentar comprendre la biografia que llegim i, al mateix temps, descobrir un moment determinat d’una societat en concret. Tot això són part dels beneficis que ens reporta la lectura de la vida d’una persona que no som nosaltres.

A més a més, en una cultura com la nostra on els escrits de tipus personal, memòries, biografies, diaris, etcètera, són tan escassos ja siga per prudència, vergonya o desinterès fer aquesta classe de lectures ens ajuda a conéixer-nos com a poble. Si fórem una societat normalitzada en termes valencians les biografies de la nostra gent deurien ser de domini comú. La seua lectura un deure ciutadà i un treball que les institucions haurien de dur a terme. Per allò de qui no coneix la seua història no pot estimar el racó de vida on ha nascut i viu o treballa.

Només per aclarir un poc el tema direm que aquest tipus d’escriptura el podem dividir en dues grans branques: la biografia pròpiament dita, no redactada pel mateix biografiat i l’autobiografia. Que resulta generalment més fictícia. En un sentit més ample tindríem les d’aquelles persones que solen escapar-se-li al gènere. Les biografies de gent pobra, les de les dones que ara encertadament són més nombroses, aquelles que biografien o han escrit els marginals de tot tipus. Interesantíssimes per a comprendre moltes vegades allò que viu un poc amagat però que configura també la vida social.

Un camp que ha estat prou considerat per part de les editorials és aquell que posa en circulació les biografies de personatges clàssics. Des dels grecs endavant en tenim un fum del que podem tirar mà. Solen ser escrits fonamentalment històrics i també laudatoris. Però en la circulació d’aquests volums hi ha un cert engany. De totes les èpoques han estat els vencedors qui han escrit la història i qui han impulsat les biografies dels qui contribuïren a la victòria.

Certament aquestes narracions poden ajudar-nos a comprendre un moment històric perquè darrere les grans paraules, dels grans esdeveniments o d’actes solemnes d’un període hi ha persones. I han estat aquestes precisament, i el seu estil de vida, la seua ideologia, el seu origen social i tantes característiques que una bona biografia deu posar blanc sobre negre, les que finalment li han ajudat o empès a actuar cap a un cantó o cap a un altre. El benèvol lector podrà recordar sense massa esforç Suetoni o Vàssari per no citar sinó dos noms. I aquest procediment continua actuant fins als nostres dies.

A mi m’agraden les biografies tant com les autobiografies. N’he llegit moltes i n’he escrit alguna. Moltes m’han resultat interessantíssimes , fins i tot divertides. Alguna també l’he haguda de deixar. En llegesc d’actuals i de passades de temps. Però el valor principal segons el qual m’agraden és per la informació, de vegades certa de vegades no tant, que m’han donat. Sobre retalls puc fer-me una idea d’un moment, d’una societat. Llegir la informació que una dona marroquina aporta en la seua història em diu més que un documental a la tele, la d’un ministre anglès d’un període crític de la nostra història quasi immediata m’explica molts fets que no comprenia.

Ara, posats a triar entre aquest tipus d’escriptura memorialística el que trobe a faltar de manera punyent i dolorosa és la falta de biografies de gent del País. Biografies, autobiografies... i també dietaris, memòries, correspondències. Som orfes en eixe sentit. I hem de constatar que en aquest aspecte amb els països del nostre entorn europeu nosaltres anem al darrere. I fins i tot ens traicionem en la mesura que som capaços d’editar biografies de personatges de segona fila forasteres: anglesos, alemanys, francesos i no fer-ho de gent de primera fila nostra. Que en tenim. El fet d’aquesta absència és com un reflex de la infravaloració social que sent la societat valenciana de les nostres coses i de la nostra gent. Si preguntem al veí del costat, a l’amiga o al familiar de quantes personalitats valencianes coneixen alguna cosa més que el nom ho vorem. I parle de personatges coneguts. Quin serà el coneixement de biografies de persones de segona fila? Deu ser per allò de que el sant quan més llunyà més miracles fa.

Posats a considerar el món de la lectura, un sector en el que els espanyols ocupen un mal lloc entre els europeus i el País Valencià figura entre les darreres autonomies en eixe rànquing, ens hauríem de considerar vençuts. Però tot i això no hem de caure en el desesper i esperar i exigir que els responsables polítics se’n facen càrrec i, arromangant-se de bona manera, incloguen programes de lectura, d’educació i divulgadors on el coneixement de la nostra gent siga un objectiu considerable.

Important és, ja ho hem dit, conéixer la pròpia història. I per a una tal cosa les vides de les personalitats com també la de la gent lateral o fins i tot marginal, són la base des de la que abordar quina societat hem estat. Però més encara quina som ara on la crisi actual és oportuna per a reconsiderar posicions i actituds. Les biografies, a demés, són més entretingudes, especialment per als joves que són qui han de dur el timó del futur.

En eixe sentit, si hi haguera una iniciativa per fer una sèrie de biografies en format popular i d’abast per a tota la població, de venda als supers o als quioscs com es fa en altres països, podria ser un avanç enorme i normalitzar-nos com europeus.

Per a eixe coneixement arrelat a la nostra vida social i com un element pedagògic i divulgador seria important anar traient de la foscor gent valenciana que en un sentit o un altre han ajudat a construir el paisatge social, cívic, determinat.

En tots els camps tenim homes i dones que deurien ser biografiats. I ser-ho des d’una òptica d’amplària social i cultural per a que la seua vida siga coneguda .

Dones com Amàlia Fenollosa , poeta; com Conxa Piquer , cantant; Olga Mena , cosmòloga; Maria Blasco , que dirigeix el Centro Nacional de Oncología. Si parlem d’homes tenim a Javier Mariscal com il·lustrador o Josep Antoni Cavanilles , botànic, o Vicent Martí i Soler , compositor. La llista per sort és llarga i de qualitat. Només hem recordat algun nom. Però són molts els noms i els personatges a biografiar.

Avui en dia, via internet i les xarxes socials , les biografies es difuminen i tota vida ens sembla igual. Passen avall en un minut descrites en les lletres blaves de la Wikipèdia. Però la història i les societats funcionen a un altre ritme i per això mateix per a que en puguem treure tot el profit i pautes d’acció pertinents convé que la nostra lectura siga reposada. Per assaborir-la més i per comprendre millor la vida que la biografia presenta. Històries plenes de racons i planícies. H