El CD Castelló va aconseguir este diumenge l’ascens a Segona Divisió A. Fa 15 anys de l'últim ascens a la Divisió de Plata i de les similituds amb aquell moment cal extraure lliçons per a evitar repetir errors. L’ascens de 2005 va derivar en una compra-venda del club al grup inversor Castellnou, sense cap vinculació amb la ciutat, amb interessos creuats en diferents continents i sectors econòmics. Després d’un inici esperançador, la fallida econòmica influïda en certa mesura per la crisi de 2008 de la gestió de l’equip va originar la dècada anomenada pel cronista contemporani de referència com a l’Infrafutbol: 3a divisió, risc de liquidació i un enrenou econòmic i judicial per evitar les responsabilitats dels gestors de l’entitat.

Una situació crítica davant la qual la base social del club amb actors diferents com Sentimiento Albinegro pressionant en l’àmbit judicial, Barricada Albinegra i l’Agrupació de Penyes en la social i Ànima Castelló en l’accionarial va jugar un paper decisiu per la remuntada. Este passat recent hauria de servir-nos de guia en aquesta nova aventura en Segona. Després d’este èxit indiscutible, els actuals gestors del club han de demostrar ara que el seu projecte basat en l’arrelament a la ciutat és consistent.

També la setmana passada, quatre dies abans de l’ascens, vam viure un desnonament notori a la ciutat. El primer sonat des de la pandèmia, amb una interpretació insensible del decret de moratòria de desnonaments, amb una mare i un fill colpejats socioeconòmicament pel covid19 i per una ordre de llançament pel fons voltor Azora, multat per l’Ajuntament de Barcelona amb un milió d’euros per pràctiques abusives contra els seus llogaters i un dels cinc més grans tenidors de la nostra ciutat.

Si una de les majors conseqüències de la crisi de 2008 van ser els desnonaments per hipoteques, la crisi de 2020 derivada de la covid19 pot ser particularment dolorosa pels desnonaments per lloguers. Aprenguem alguna lliçò del que va passar i reaccionem abans: fixem preus màxims per impedir que els nostres drets es convertisquen en una partida al casino, sancionem als fons vóltor que fan xantatge a la ciutadania, ampliem el parc públic fins arribar a xifres de propietat semblants a les europees (30% del total del parc) per garantir preus assequibles i impedir la bombolla. Interpretar la història i abordar el futur amb la responsabilitat del passat és la millor forma d’avançar cap a un millor horitzó.

*Portaveu Podem EUPV a Castelló