Diuen que hi ha gent que té més moral que l’Alcoià, que perdia 14-0 i demanava pròrroga. El regidor de Compromís a l’ajuntament de Castelló, Ignasi Garcia , em va dedicar el passat divendres un article, que és la prova palmària de què qui va perdre el debat del passat plenari necessitava de la pròrroga d’un article, per millorar la posició en què va quedar el seu partit.

Però aquesta pròrroga deixa en molt mal lloc al seu company, Francesc Mezquita . Si ara necessites una pròrroga és perquè el Sr. Mezquita --persona educada i respectuosa a carta cabal-- no va poder o no va saber defensar les seues posicions. I ara necessita el Sr. Garcia, com si el primo de Zumosol es tractara, guanyar el debat a la pròrroga.

Les posicions van quedar clares al Plenari. A l’igual que la desgràcia de l’ignorant és que ignora la seua pròpia ignorància, la desgràcia dels nacionalistes és que ignoren els tics totalitaris, sovint inherents a la seua ideologia. Per cert, a la que tenen dret, faltaria més! En aquesta Espanya democràtica es pot pensar el que vulga i fins i tot, ser independentista. El que no pots és saltar-te les lleis, perquè aleshores si que t’emmanillen i acabes a la presó de Lledoners.

Al Plenari vam debatre sobre la revocació del Decret del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en valencià Castelló. I és que la política és una activitat molt noble, però hi ha gent que es dedica, no a solucionar problemes, sinó a crear-los. Fa dos anys l’Ajuntament encapçalat per Amparo Marco , va prendre una decisió política, la de canviar el nom de la ciutat a la seua forma exclusivament en valencià, que no solucionava cap problema --el nom oficial en valencià ho era ja des de 1982--; però que generava divisió social.

Una divisió social de la qual viuen i treuen rèdit polític els partits nacional-populistes --amb el PSOE tocant les palmes--, perquè mentre hi ha divisió i enfrontament, tenen massa crítica. Amb la concòrdia i el consens, desapareixen del mapa.

L’embolic ve perquè després de que l’Ajuntament d’Amparo Marco es gastara diners, temps i energies en publicitar que «el nom és Castelló», ara va i el nom de Castelló li’l donen a un poble de València.

Aquestes coses sempre els passen als enemics de la llibertat i de la diversitat. Als que tenen por que les persones siguem diferents, pensem diferent, parlem diferent, sentim diferent, estimem diferent i a les coses les anomenem de forma diferent --ni que només siga perquè alguns castellonencs les anomenen així des de fa 500 anys--.

M’acusa el Sr. Garcia d’haver comparat la posició de Compromís amb el terror, la barbàrie i l’extermini nazi. Malauradament, es fa trampes al solitari. El que els hi vaig dir és que quan ens parlen d’igualtat, en realitat ens parlen d’uniformitat: un sol poble, una sola llengua – Ein Volk, eine Sprache que deien els nazis als anys 30; o els falangistes: «Siempre fue la lengua compañera del Imperio».

El Sr. Garcia vol aplicar ací la llei de Godwin , aquella que diu que a mesura que s’allarga una discussió, és probable que algú establisca una comparació amb els nazis. Però el problema es produeix quan les comparacions tenen sentit. Perquè no només va existir l’ignominiós nazisme de l’Holocaust; sinó també el nazisme antisemita malaltís, l’antidemocràtic, el xarlatà de barra de bar i el demagog; el que assenyalava amb el dit als dolents alemanys --botiflers?--, el que embrutava les cases dels jueus amb marques grogues --llacets?--, el que des de l’odi al diferent, els acusava d’odiar; en definitiva el que indicava qui era l’enemic de la llengua i del poble alemany --valencià?--.

Aquest és el problema d’aquesta llei, que és capaç de detectar les comparacions estúpides, però no aquelles que tenen sentit. Perquè com diu el filòsof francés d’origen jueu, Bernard-Henri Lévy «la llei de Godwin és una maça moral a la inversa que ens commina a oblidar que el feixisme ha existit i que, igual que va tindre un passat, pot tindre un futur» ... i potser també un present molt a prop de casa, disfressat de falsa modernitat. I davant dels perills dels tics totalitaris només hi ha una recepta: més llibertat i més tolerància; sense imposicions. H

*Portaveu del PP a la Diputació