Aquesta setmana al Ple de l’Ajuntament de Vila-real va eixir endavant una moció contra la Lomloe del PP, amb el suport del PSOE. Increïble, no? Pot semblar contradictori, però als que tenim contacte habitual amb la política local ja no ens sorprén. Aquest PSOE va perdre fa temps la essa de les sigles. Fan costat, en conseqüència, idearis conservadors com que la nova llei educativa, la Lomloe, farà desaparéixer el castellà, o que atempta contra una «llibertat» que no s’entén com es defineix el mot als diccionaris.
Portem 50 anys de lleis que han estat en certa manera una reforma de la LGE, la llei franquista d’educació: Loece, Lode, Logse, Lopeg, Loce, Loe, Lomqe i ara la Lomloe. Va ser el PSOE, per cert, qui va crear un sistema educatiu dividit, posant els fonaments del problema per por a pressions d’alguns sectors eclesiàstics. S’ha criticat que la llei actual persegueix la religió. La pregunta és, quina religió. Tothom sap que quan a Espanya es parla de religió i educació, normalment es parla en singular, mai en plural ni des del respecte a la diversitat.
Com a valencianista, evidentment, estic convençut que cal apostar per una llei educativa valenciana pròpia, com a les Canàries, per exemple. A altres autonomies una iniciativa així porta més d’una dècada de funcionament, que a l’Estat espanyol seria un èxit. Això no només representa més estabilitat, sinó més eficiència, proximitat a la realitat social i, possiblement, èxit escolar. Ara mateix, com tothom sap, estem a la cua de la Unió Europea amb rècords en fracàs escolar i resultats molt millorables en proves com l’informe PISA. Els Bundesländer alemanys sempre han estat autònoms quant a legislació educativa, com propose amb el cas valencià. Resultat: més èxit escolar i uns resultats manifestament millors que els espanyols. El centralisme educatiu és incapaç d’aterrar en la nostra realitat social. Necessitem un nou impuls. Cal una llei per molts anys: una llei educativa valenciana. H
*Regidor de Compromís per Vila-real
