En la tradició estatunidenca existeix una frase feta que s’expressa quan es volen comparar dues coses que no són iguals o que han d’estar degudament separades. Es tracta de l’expressió church & state , referida a la separació que ha d’haver-hi entre l’església i l’estat.

Aquesta idea respon a la forma en què es van construir els Estats Units. En ella, eren les diverses comunitats religioses les que no volien que el nou estat influirà en els seus assumptes, per tal de no afavorir-ne a cap d’elles i mantenir d’aquesta forma la seua independència.

No ocorre així a l’Estat espanyol, on l’aconfessionalitat de l’estat sembla que només ha d’existir amb les religions no catòliques, ho veiem constantment en qüestions com l’educació, l’avortament o la Llei d’Eutanàsia, recentment aprovada al Congrés dels Diputats.

L’aprovació de la Llei d’Eutanàsia ( bon-morir ) a Espanya respon a una clara demanda social i permet exercir amb llibertat el dret a una mort digna, però també respecta totalment el dret a la llibertat religiosa, perquè no obliga a ningú, aquell que per les seues creences interprete que no s’ha d’acollir a aquesta llei és lliure de fer-ho, ningú el pot obligar de cap de les maneres, però no podem imposar el que es desprén d’una creença religiosa a tota la societat, hem de garantir l’aconfessionalitat de l’Estat i en això han d’estar els legisladors.

Sóc cristiana, i estic a favor de la llei d’Eutanàsia, em sume al comunicat que han fet les Comunitats Cristianes Populars defensant l’aprovació d’aquesta llei. En ell afirmaven que aquesta llei no és contra la vida sinó a favor d’una vida digna i en defensa del dret a morir amb dignitat. En paraules del teòleg Juan Masià : «Dejar morir dignamente no es matar, sino ayudar a vivir dignamente al morir y en el morir».

Em costa entendre i molt que sonen campanes per açò i no pels milers de morts a la Mediterrània, perquè per als cristians, no tinc cap dubte, no hi ha vides que valguen més que altres vides. H

*Diputada autonòmica
de Compromís