La fi de 2020 era un dels majors desitjos. Pensàvem fer-li un cop de peu ben fort, enviar-lo lluny, i que tot passaria just després de menjar-nos el raïm. Res més lluny. Hem entrat en l’any nou amb un repunt en la pandèmia i sense previsió de solució a curt termini. Potser les mesures més restrictives adoptades recentment pels governs autonòmics arriben tard, potser el retard en la vacunació i la distribució irregular de les vacunes arreu del món no ajuda a l’hora de garantir la immunitat de grup en un temps reduït i també potser el conjunt de la ciutadania ens hem relaxat i cal que posem un poc més de la nostra part. Però el que no podem és oblidar. Venim d’un any en què hem passat un confinament general, amb una paralització quasi total de l’activitat i successives mesures posteriors que ens han mostrat febleses i fortaleses que caldrà analitzar per a evolucionar com a societat.

El tàndem coronavirus i economia no és fàcil de gestionar. Tots els organismes econòmics lliguen el seu pronòstic per a enguany a l’evolució de la pandèmia. Si aconseguim controlar-la, preveuen una recuperació de l’economia a escala mundial entre el 4% i el 6%, en cas contrari ens quedaríem en xifres al voltant de la meitat o un poc menys. Per a l’Estat espanyol les previsions són d’una recuperació del 7% del PIB, per sobre de la previsió mundial i de la zona euro, però cal tindre en compte que venim d’una recessió major, del 10% o superior. El mateix per al País Valencià, previsió sobre el 6% però venim d’una recessió de quasi l’11%. En 2021 no recuperarem els nivells precovid ni en els millors dels escenaris, però serà decisiu a l’hora de canviar la tendència cap a la consolidació, en cas contrari ens trobaríem en un escenari poc grat.

Important continuar en la línia de la concertació social, de l’aposta pels serveis públics, d’intentar mantindre l’ocupació i les empreses, no ens oblidem dels joves, i molt important, posar tot el que calga pels més desfavorits, si una cosa tenen les crisis és engrandir les desigualtats i ací qui menys té més perd. Fonamental doncs donar resposta als més damnificats per la crisi. Crisi que també ens obre oportunitats que hem de saber aprofitar, crisi que està sent una dura prova en el manteniment de l’estat social i que per tant caldrà apostar per polítiques redistributives, és l’hora d’afrontar reformes fiscals, d’apostar per pressupostos més socials que ajuden a combatre les cicatrius que deixarà la pandèmia.

Però no estem sols, en un món cada cop més interconnectat calen mecanismes de coordinació intergovernamental per actuar coordinadament en aquests casos. Cert és que des del BCE s’ha optat per cobrir tot el deute derivat de la pandèmia, a mode de la Reserva Federal dels EEUU, i que s’ha flexibilitzat la duresa de la Troika aprovant els SURE per fer front a la despesa dels ERTO, així com el pla d’inversions directes per als països més afectats, amb endeutament de la UE per primera vegada, o la compra conjunta de vacunes. Sempre hi ha discussions i falta d’agilitat, cadascun tira cap a casa, però és un pas important a l’hora de caminar junts i compartir dificultats, esperem que tinga continuïtat. Com ací, esperem que les comunitats autònomes es coordinen amb l’Estat, que deixen de competir per una qüestió d’interés partidista, que treballen per l’eixida d’aquesta crisi.

Per acabar no puc deixar de referir-me a l’assalt al Capitoli per seguidors de Donald Trump, ja fa dies i és com que ja no és d’actualitat però crec que és un fet massa greu com per a no comentar-lo. I és que el partit Republicà va deixar que arribara a president dels EEUU una persona que basava la seua proposta política en l’enfrontament, en el supremacisme, i en eixa tessitura ha desenvolupat gran part de la seua política durant el mandat. Excés de proteccionisme dels productes interns, el mur amb Mèxic, la retallada de drets cap als immigrants, en són alguns exemples, i tot era amplificat per una política de comunicació dissenyada per a arribar a les masses com la gran veritat. I d’això s’ha aprofitat, negant la derrota i venent-la com un frau ha encoratjat els seus per atemptar contra la Democràcia.

El preocupant és que aquest no és un fet aïllat, de fet el tenim a casa, i a altres països del nostre entorn. Des de l’ultradreta es parla de govern il·legítim, de cop d’estat, de què cal desallotjar-los del Congrés, de la Moncloa. I des d’alguns partits polítics i des d’alguns mitjans de comunicació se’ls riu la gràcia. No fer front a aquestes i altres falses acusacions és una gran irresponsabilitat, un engany i un atac a la democràcia. No es pot permetre de cap manera aquestes invitacions constants a la violència i a l’odi, no es pot normalitzar aquesta forma de fer política. Total i absoluta repulsa.

Desitjar que tots els bons auguris per a aquest any 2021 s’acompleixin i tornar a agrair tot l’esforç que totes les persones que estan a primera fila en la lluita contra la pandèmia realitzen dia rere dia, jugant-se la seua salut i la dels seus per salvar la nostra i així col·laborar també en l’eixida de la crisi. Molts ànims, endavant.

*Secretari General CCOO PV Comarques del Nord