Aquests dies les diferents notícies d’àmbit estatal ens mostren de manera ampla i repetitiva la gran nevada que ha caigut sobre Madrid, tan gran que no es recordava des de fa 50 anys, fent èmfasi en les greus dificultats de la circulació de vianants i vehicles de tota mena, amb alguna notícia contradictòria com la de l’eixida del avió del Real Madrid cap a Pamplona estant l’aeroport tancat o el fet de veure a xiquets i xiquetes divertint-se en la neu després d’haver tancat les escoles.

Des de províncies, pel volum d’imatges sobre Madrid i el temps dedicat per les diferents televisions estatals donava la sensació que sols estava afectat greument Madrid, i que d’alguna manera, havia pillat desprevingudes a totes les autoritats administratives municipals, autonòmiques, estatals (açò no ho deien les notícies) com passa també quan hi ha inundacions al País Valencià per la gota freda, amb els deures de les infraestructures encara per acabar. Sembla que ací i allà l’únic que s’ha fet per prevenir és la declaració del risc, si és alt, mitjà o baix i dibuixar un mapa amb els colors corresponents, però de la resta, quasi res, pel que veiem que ha passat a Madrid o passa de vegades per ací.

Però és clar, Madrid és el centre polític d’Espanya, la capital d’Espanya i això s’ha recordar a sovint, i els successos climàtics extraordinaris han de ser els més grans, per a que la ciutadania s’assabente que s’ha d’ajudar a Madrid, i que quan arriben els voluminosos i urgents recursos ningú no s’esvalote.

Podem dir que actualment hi ha una evidència del lent canvi climàtic a causa del desenvolupament econòmic descontrolat, atemptant de forma sistemàtica contra els recursos naturals i el seu consum sostenible, però el clima de Madrid és el que és. La capital està situada a una alçada al voltant dels 650 metres, una cosa com Catí a les nostres comarques, en una meseta, en plena continentalitat climàtica (500 Km de la costa), amb aquestes característiques si entra una borrasca atlàntica en ple hivern és probable que puga nevar segons la intensitat de la pertorbació. En els últims 50 anys en Madrid sol nevar entre 2 i 5 dies cada any, però ara amb una borrasca més forta ha nevat de forma extraordinària. Ningú no esperava tal nevada és cert, com tampoc esperen mai les fortes inundacions en la tardor al País Valencià i les conseqüències, però és probable que puguen passar. Per això ha de ser realitat l’execució de les polítiques de previsió en els programes dels diferents partits.

En general, em sembla, que en els últims anys, les notícies de la meteorologia són utilitzades un poc com arma política, no només com fenòmens purament científics de l’oratge. Sabem que tenen una forta càrrega social, perquè evidentment poden trastornar plans d’eixida, de treball, d’oci de caps de setmana, hotels, restaurats, processons, fires, pistes d’esquí, etc., però també actuen com discurs intimidatori de la gent en general, impedint que la gent major i d’altres no ixquen de casa. Que estiguen permanentment davant de la televisió metabolitzant tot el que apareix, la informació controlada, la cultura que cal, l’entreteniment adequat, l’esport convenient, en un horari en què estan ben desperts, el millor per deglutir tot el que es posa per davant. D’aquesta manera s’estalviaran de tirar endavant res de nou.

També fa pensar a certa gent que els fets extraordinaris de l’oratge és una forma de castic diví incontrolable, com tot el que no podem abastar, que té un efecte moralitzador sobre la política actual fent pensar que el passat era millor. Sols falta l’organització de processons per pregar que aquests esdeveniments no tornen a passar, encara que estic segur que algun comentari s’haurà fet des de la trona.

En els últims anys, he arribat a calcular algun dia que les notícies sobre l’oratge duren més de vint minuts, per a dir finalment que a l’hivern fa i farà fred i que si hi ha una borrasca pot nevar o que a l’estiu fa calor i no plou. Està bé anunciar que a Madrid ha nevat més del que és habitual i ha provocat problemes en el tràfec amb les consegüents efectes econòmics, però també és notícia nomenar els pobles o barris que s’han quedat sense llum i que per això no es rebaixarà la factura ni es pagaran els desperfectes causats, o el pobles aïllats amb problemes d’abastiment i repetir-ho les vegades que faça falta encara que siguen pobles amb pocs habitants.

Per tant, les notícies sobre el temps atmosfèric i les conseqüències no són tan sols necessàries i espectaculars, sinó bastant partidistes i de vegades, poc neutrals. H

*Catedràtic d’Història