Durant les primeres setmanes de pandèmia, des del pensament progressista veiem amb esperança que els poders públics recuperaren centralitat després de dècades d’hegemonia neoliberal que ens feia creure que allò infal·lible i eficient era el mercat enfront d’unes institucions incapaces. Un any després és difícil mantenir eixa esperança: per l’esgotament col·lectiu, per la incapacitat de l’administració actual i per les incoherències polítiques en la presa de decisions, que amb massa freqüència semblen arribar per intuïció, pressions econòmiques i xifres sanitàries alarmants en un cicle repetitiu. César Rendueles planteja que després de l’acumulació originària que Marx definia com per despossessió dels béns comuns per privatitzar-los ara, l’acumulació de poder es dóna per pura desconnexió i desconfiança de la ciutadania cap als poders que poden servir per a disminuir les regles de dominació.

El metge de família Javier Padilla i l’epidemiòleg Pedro Gullón van publicar en juliol el llibre Epidemiocracia sobre el moment actual, plantejaven que el sistema de distribució de la vacuna serviria de mesura del tipus de societat que som. Tots vam celebrar com a gols els avanços en la investigació de Pfizer, però desafortunadament ara no hi ha el mateix seguiment i ni tants debats sobre els endarreriments en la distribució de les dosis de les farmacèutiques, ni sobre la subhasta internacional entre països per vore qui lidera el ritme de vacunació, ni amb les notícies que arriben des de Brussel·les sobre l’opacitat dels contractes signats per la Comissió Europea, molt beneficiosos per a la indústria farmacèutica al no exigir pràcticament responsabilitats, resultat del desequilibri en la capacitat d’investigació entre les institucions públiques i el sector privat. El mercat fa el que és propi de la seua dinàmica: perseguir beneficis, i demostra no ser tan eficient per fer-ho, perquè no pot satisfer la demanda al ritme promès. Han de ser els poders públics els que es preocupen del benestar i de la salut comunitària, haver arribat a una pandèmia amb la investigació mèdica eminentment en mans privades és ja un greu problema. Tot i els errors, necessitem apostar sempre per les institucions públiques, per enfortir-les i fer-les molt millors, perquè ningú altre es posarà a vacunar a tota la població sense demanar-li res a canvi. H

*Portaveu de Podem-Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló