Memòria i Història són dues formes de coneixement, diferents tot i que amb punts de relació de vegades estrets, de vegades no tant. I és interès de qui ens dediquem a l’anàlisi històrica estudiar els processos de configuració de la memòria col·lectiva, ja que aquests són una peça clau en la configuració d’una societat i de les identitats que al seu si s’articulen. El passat sempre ha estat un àmbit suculent pel fet que sobre d’ell s’aspira a edificar la legitimació del present. És per això que la metodologia rigorosa que envolta el procés de generació del coneixement històric resulta imprescindible per elaborar reflexions crítiques en eixe diàleg entre passat i present, fugint de propostes planes i simplificadores que tergiversen eixe passat per legitimar actituds actuals.

Va escriure Hannah Arendt que la intenció del totalitarisme és fer desaparèixer al mateix temps a les persones –a aquelles que considera que són o que poden convertir-se en una amenaça– i la seua memòria. Per això, en la construcció d’una societat democràtica, és important fer memòria i pensar críticament sobre la mateixa, explicar la causalitat complexa dels fenòmens històrics.

L’Aula d’Història, Cultures Polítiques i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I, impulsada recentment des de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau i des del Departament d’Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I, es proposa, a partir de les experiències que fins ara s’havien desenvolupat en el marc universitari, establir un espai acadèmic propi des del qual reflexionar i debatre sobre els tres conceptes que li donen nom. Es marca com a objectiu prioritari el traslladar a la resta de la societat aspectes que han estat resultat de les investigacions desenvolupades al voltant de la Història i la Memòria Democràtica, des de l’àmbit local a l’internacional. Aquesta tasca resulta cabdal si volem afermar els valors d’una ciutadania arrelats en els drets i les llibertats. És una fita més en el compromís ineludible de la institució universitària amb el seu entorn social.

La història del nostre país, la d’Europa i la d’altres indrets del nostre món, ens ha demostrat en més d’una ocasió que les democràcies poden ser enderrocades. No podem caure en el miratge de que aquestes són inalterables una vegada aconseguides, que seguiran existint per la simple inèrcia. Hem de ser conscients de que construir una societat democràtica, on la ciutadania gaudeix d’un sistema articulat al voltant del reconeixement de llibertats i drets individuals i socials, és una tasca quotidiana.

Aquest mes de gener, amb el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha començat un cicle anual de conferències, amb periodicitat mensual, que sota el títol de J ornades d’Història i Memòria pretén estimular la reflexió i el debat. Al llarg de deu sessions es plantejaran qüestions relacionades amb la investigació històrica i la construcció d’una memòria democràtica. I es farà des d’una perspectiva ampla que insereixi cadascuna de les qüestions a tractar dintre dels seus marcs històrics que són aquells que li donen el seu sentit i significat. Es farà també des de la convicció de que la preocupació per la relació entre història i memòria democràtica no queda reduïda a un espai i un moment específic. Les formulacions que aspiraven a construir una societat sobre principis democràtics troben els seus arrels en el mateix procés de construcció d’un Estat com a part d’una revolució que lluitava per acabar amb l’absolutisme monàrquic. Aquest enfocament de llarga durada permet entendre el procés d’articulació de les cultures polítiques democràtiques que des del segle XIX confluiran en les experiències democràtiques del segle XX.

D’igual forma les experiències que sobre aquestes mateixes preocupacions s’han desenvolupat en altres països resultaran d’utilitat per tal de situar el debat en un marc transnacional on emmarcar les coincidències i apuntar les divergències del processos. Tindrem ocasió de pensar sobre el cas argentí o sobre la memòria dels règims comunistes als països d’Europa oriental.

Amb aquest objectiu, al llarg d’aquestes sessions, tindrem oportunitat de comptar amb les aportacions de Fernando Martínez López, Marisa González de Oleaga, Jorge de Hoyos, Xosé M. Núñez Seixas, Antonio Cazorla, Ricardo Martín de la Guardia, David M.K. Sheinin o Carme Molinero , entre d’altres historiadors i historiadores de referència.

Es tracta, en definitiva, de recuperar la història, el coneixement històric, com a un eix articulador de la reflexió i el debat. D’aportar ferramentes d’anàlisi crítica que fugen de revisionismes basats en el cinisme i la tergiversació. Amb la convicció de que una memòria col·lectiva construïda sobre el coneixement del nostre passat, confrontat honestament, és un dels mecanismes essencials per defensar una societat democràtica, des de baix, des de la ciutadania. H

*Aula d’Història, Cultures Polítiques i Memòria Democràtica. Dpt. d’Història, Geografia i Art. Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau. Universitat Jaume I de Castelló