Qui guarda quan té, menja quan vol

La il·lusió de tot un poble, industrial i llaurador... els sona veritat? És l’himne del meu equip, però també una bona descripció de la nostra província i de la nostra comunitat. Són moltes les generacions que s’han dedicat a la terra, al comerç o a la indústria, unes han canviat de sector, altres no, però tenen una cosa en comú, porten gravat a foc una dita valenciana que diu, «qui guarda quan té, menja quan vol».

Una cosa que vaig aprendre de mon pare, llaurador, i de ma mare, comerciant, és que encara que treballes de sol a sol, les èpoques de vaques grasses i de vaques magres es succeeixen en la vida i has d’estar preparat, igual que per als imprevistos.

Per aquesta raó, moltes famílies valencianes, quan han pogut han anat fent arreplegueta i fent un poc de patrimoni. Això els ha permès fer front a anys dolents quan la collita no ha anat bé, o canviar de l’agricultura a la indústria o al comerç arriscant el seu patrimoni per a millorar l’economia familiar. També els ha facilitat pagar estudis als fills quan l’educació no era tan accessible, o fer front a una malaltia, a un accident, o a qualsevol desgràcia.

Si alguna cosa motiva a un pare i una mare a treballar i estalviar és poder donar als seus fills la capacitat de no tindre que començar de zero, de tindre eixe matalàs que té permet parar els cops.

Malauradament, els partits del Botànic deuen pensar que esta previsió i sensatesa tan valenciana és un equivocació i una injustícia, i que han de gastar la capacitat normativa que tenen en els impostos que graven l’estalvi per a corregir esta actitud tan irresponsable i egoista, per a corregir eixe excés de previsió, obligant-los a pagar molt més que en la gran majoria d’espanyols pel que tan els ha costat arreplegar.

El teixit empresarial valencià, igual que l’espanyol, està farcit d’autònoms i micropimes. Ara, s’està demostrant que la seua capacitat de sobreviure depèn de l’estalvi i de l’ajuda familiar. Per això, hem demanat en Diputació que com a mínim els valencians no isquen malparats per la política fiscal del Botànic. Però PSPV i Compromís ho han rebutjat. H

*Portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Vila-real