Des dels escrits de Thomas Hobbes s’ha conceptualitzat com un conjunt d’àtoms socials moguts per interessos antagònics i sempre en guerra, incapaços de cooperar sinó és per imposició. Una reflexió d’una ideologia prou pareguda la va plantejar Darwin sobre totes les espècies per definir en el seu temps la història de l’evolució. Una idea semblant, al meu entendre, ha conduït les teories del coneixement majoritàries a situar una veritat com a irrefutable i majoritària sobre la resta, i d’ahí a confiar-li la nostra sort a la ciència i a la tècnica. La incapacitat de les persones per a cooperar sense competir, l’evolució basada en la supervivència del més fort i l’existència d’una veritat infal·lible que invalida la resta són tres idees potents, d’enormes efectes, però que fa ja moltes dècades que hem qüestionat i superat i, malgrat tot, continuent guiant el sentit de les nostres lleis, de la nostra economia i de la distribució dels rols en la nostra societat.
Una de les crítiques més rotundes a eixa cosmovisió del món s’ha formulat des del pensament conegut com a ecofeminista, que tenen a Vandana Shiva i Maria Mies com a algunes de les seues principals autores. Front a la Lex naturalis del tots contra tots de Hobbes, la centralitat de les cures familiars bàsiques per a qualsevol model de vida humana. Front a la supervivència del més fort que plantejava Darwin, centenars d’evolucions basades en la simbiosi entre espècies i la idea mateixa de l’equilibri ecosistèmic. Front a la infal·libilitat del coneixement i les ciències, la crítica a la destrucció de la natura necessària per a la vida en nom de la ciència.
La pandèmia de la covid-19 ha qüestionat moltes de les poderoses premises que ens pensàvem indiscutibles. Ni les persones actuem sols per la nostra supervivència, ni la ciència ho pot tot, ni la nostra espècie és tan forta com ens pensàvem. Després d’esta pandèmia necessitarem amb urgència deixar enrere algunes de les pitjors conseqüències d’eixe pensament hegemònic: concebre la societat com un comú que coopera; entendre la importància de la simbiosi entre espècies i la importància de la biodiversitat; qüestionar la universalitat de la nostra ciència, de la nostra tecnologia, de la nostra economia per a incorporar tots els valors i les virtuts que obvien. L’ecofeminisme ens ajudarà en eixa nova mirada del món i de la vida. H
*Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló
