La setmana passada vam fer una nova edició d’ Arrela’t a Betxí . Esta iniciativa consisteix a plantar un arbre als parcs i jardins junt amb un taulellet amb el nom i data de naixement de cada un dels xiquets i xiquetes nouvinguts, amb la voluntat que eixe apadrinament ajude a conscienciar a tots en l’estima per la natura, pel medi ambient i pel poble. Des de 2012, ja s’han plantat més de 400 arbres d’esta forma que, a hores d’ara, s’ha convertit en una reunió obligatòria que totes les famílies estan esperant a celebrar amb els bebés.

Alhora, en este projecte rau una idea més profunda, la voluntat que tots eixos betxinencs i betxinenques es queden a la nostra casa. És a dir, que s’establesca un paral·lelisme entre les arrels dels arbres i les dels menuts que creixeran a la mateixa terra.

No és esta una reflexió intrascendent en estos moments. I menys si fem una volta per les comarques de Castelló, aprofitant que no podem viatjar més enllà i que, per tant, es converteix en una bona excusa per conèixer els pobles i els indrets que tenim més a prop. Amb ella, constatarem de seguida que pràcticament la totalitat dels municipis de l’interior (amb alguna excepció molt puntual), han perdut població en les últimes dècades. Tanta que, a hores d’ara, són molts els que tenen un futur compromés a mitjà termini, a expenses de la millora de serveis, de les vies de comunicació o de l’aprofitament de contextos propicis, com podria ser el que vivim amb la pandèmia.

I és que fa pena veure com pobles que són una meravella a nivell històric, patrimonial i cultural, s’han convertit en poc de temps en llocs despoblats. Pensem que dels 135 pobles de Castelló, només 20 tenen més de 5.000 habitants, és a dir, un 15%. En canvi, 89 en tenen menys de mil, això és el 66%. Arrelar-se al territori sempre ha sigut important, però hui en dia pren una rellevància especial amb la tendència que la societat actual ha pres d’aglomerar-se més i més en grans ciutats. H

*Alcalde de Betxí