L’aigua amb la que cada dia ens rentem les mans, l’aigua amb la qual ens dutxem cada matí, o amb la que cobrim la carn de conill i de pollastre, les bajoques, la carxofa i el garrofó els diumenges per a la paella, eixa aigua que surt de la nostra aixeta varies voltes cada dia perquè la nostra vida quotidiana funciona i que és fonamental per al nostre benestar és considerada com un servei públic pel qual les entitats locals han de vetllar. L’aigua va ser reconeguda com un dret humà en 2010 després de la mobilització social que es va desencadenar en la regió boliviana de Cochabamba contra els intents de privatització, procés que va tindre com un dels seus principals a Evo Morales.

Les inversions per al desplegament del sistema de subministrament de l’aigua potable regular i modern en la ciutat de Castelló es van començar a executar durant el segle XIX i ho van fer sobre una enorme hegemonia de la inversió privada, que va generar una gran desigualtat en les condicions de salubritat en l’accés a la qualitat de l’aigua. L’aigua, com sempre des de l’inici dels assentaments humans sedentaris, suposava un dret bàsic fonamental que garantia l’accés a la condició de ciutadania.

En plena obertura a la modernitat i a la democràcia, Castelló va signar la concessió del servei de l’aigua potable a una empresa sobradament coneguda en abril de 1983. La tendència general de l’època convidava a fer-ho per la incapacitat dels poders públics a assumir la gestió de tots els nous drets que els nous temps començaven a definir. Uns anys després es va definir l’aigua potable com a servei públic i uns pocs més van definir el domini públic hidràulic. I encara anys més tard va arribar la condició de l’aigua com a dret humà. En este llarg interval la gestió des de les administracions públiques de l’aigua ja concebuda com a pública i universal ha viscut poques, o nul·les, transformacions que acompanyaren al seu canvi de paradigma i de cultura. L’1 d’abril l’Ajuntament de Castelló haurem de prendre una de les decisions més importants d’esta legislatura: si continua l’actual concessió amb una pròrroga, o si es finalitza i s’estudia una nova gestió que l’entenga més com un bé comú que com una mercaderia. La decisió hui encara no està pressa i per això este dijous, 18 de març, convidem a la ciutadania de Castelló a debatre sobre quina decisió prendre.

*Portaveu de Podem Castelló-EUPV a l’Ajuntament de Castelló