L’any 1983 es va estrenar El retorn del Jedi, de la saga de la Guerra de les Galàxies. També es va llençar el primer CD al mercat, l’Estat espanyol va nacionalitzar Rumasa i va ser l’any que Rafael Alberti va ser premiat amb el premi Cervantes.
Era una realitat molt diferent a l’actual, tant que quasi ja ni ens la imaginem. I en eixe context, es va signar el contracte de gestió de l’aigua a Castelló. Remarque que el que es va signar va ser un servei de gestió, perquè crec que és important recordar que l’aigua és un bé públic, i el que paguem és el servei d’abastiment i de depuració de les nostres aigües brutes. Doncs bé, han passat vora 40 anys i la concessió no s’ha revisat.
En aquestes dècades han canviat moltes coses. Les lleis de contractació, per exemple, han incorporat noves normes i preceptes ètics per a garantir la competitivitat empresarial i ara les pròrrogues dels contractes s’han de justificar. Per això en Compromís pensem que, malgrat que la llei de 1983 ho permeta, una nova pròrroga d’un contracte tan important com és el de la gestió de l’aigua ha d’estar justificada.
Si vostés demanaren informació sobre el contracte de gestió de l’Ajuntament, estic segur que preguntarien coses amb seny com «Quant recapta la concessió de l’aigua cada any?» o «Quin és el cost del manteniment d’aquest servei?» o «Quants professionals el presten?» o «Quines i per quin import són les últimes inversions en millorar la xarxa?». I, simplement, l’Ajuntament de Castelló no els podria respondre a cap pregunta, perquè no té la informació.
I és que des de 1983 han passat moltes coses, però se n’han fet poques per a millorar la participació municipal en la gestió de l’aigua. Més enllà de la concessió, els successius governs no han dotat l’àrea ni de personal ni de recursos per a portar un control del contracte. I, malgrat que tenim un servei de gestió bo, ens trobem amb moltes llacunes i falta d’informació per no prestar-li la suficient atenció al contracte més important i que gestiona el bé més valuós que tenim.
Cada vegada més reals
Les amenaces sobre sequeres perllongades o salinització dels aqüífers per l’entrada de l’aigua de la mar, eixes que pareixien llunyanes, són cada vegada més reals. És l’emergència climàtica la que toca a la porta i la que ens ha de fer despertar de quaranta anys de becadeta. A la Diputació de Castelló ens hem posat mans a l’obra i hem traçat el Pla Director de l’Aigua per tal de garantir el subministrament de i les infraestructures a tots els municipis de les comarques del nord. Com a responsable de Sostenibilitat he de reconéixer que aconseguir traçar aquest full de ruta ha estat possible gràcies al suport de tots els grups polítics de la institució i també de la Presidència.
Un model que busque per garantir el subministrament i optimitzar l’ús de l’aigua és el volem per la ciutat de Castelló. L’Ajuntament de Castelló té l’obligació de controlar la gestió de l’aigua i encetar una comissió entre tots els grups per decidir quin ha de ser el model. Assegurar l’aigua és assegurar el futur de Castelló i eixa ha de ser la nostra prioritat. Les coses, com l’aigua, clares.
Portaveu de Compromís a la Diputació i a l’Ajuntament de Castelló
