El diumenge de Rams comencem la Setmana Santa. Aquest any, per les circumstàncies, no podrem celebrar les processons que omplen de religiositat els carrers de les nostres ciutats, però sí tindrem a les esglésies els actes litúrgics propis d’aquests dies. Durant tota aquesta setmana celebrarem la mort del Senyor. Les celebracions són sòbries i, a la vegada, riques en gestos i símbols, alguns dels quals no es tornen a repetir al llarg de l’any litúrgic, com la postració silenciosa del celebrant al començament de la celebració del Divendres Sant, i el ritu de l’adoració de la Creu, en el qual som convidats a mirar l’arbre on morí el Salvador del món.
Quan al llarg d’aquests dies recordem al Crucificat ens envaeixen dos sentiments: esglai en veure’l tan desfigurat per les tortures que ha rebut a mans de tota la humanitat; i admiració per com ha acceptat eixe sofriment, prenent damunt seu els nostres dolors i morint per les nostres faltes, i tot sense obrar amb violència ni tindre als llavis la perfídia.
¿Per què el món s’esglaia davant la Creu de Crist? El Concili Vaticà II recorda que l’ésser humà és capaç de lo millor i lo pitjor. En la Creu de Jesucrist es descobreix lo pitjor que pot sortir del cor de l’home.o veiem en els relats de la passió que aquests dies escoltarem i meditarem: els interrogatoris dels grans sacerdots, el judici per part del procurador romà, les tortures… Tot ens porta a preguntar-nos ¿com és possible que les persones puguem arribar a tanta crueltat? Quan pensem del que som capaços, no podem fer altra cosa que esglaiar-nos.
Ens esglaiem perquè es posa de manifest el que som capaços de fer els homes. I ens admirem perquè eixe condemnat a mort ha respost a la injustícia de la seua condemna sense cap violència i, a més, perdonant. La seua resposta al mal ha sigut continuar fent el bé.
Que aquests dies siguen per a tots una ocasió de retrobar-nos amb el Senyor.
Bisbe de Tortosa
