Al calendari del dia a dia tenim una mena d’atapeït santoral laic en el qual sempre hi ha una cosa o una altra per celebrar. Una de les dates ben marcades en aquest calendari és el Dia Mundial del Teatre, que se celebra cada 27 d’abril des que, fa quasi 60 anys, es va instaurar aquesta data sota l’auspici de l’Institut Internacional del Teatre i la Unesco. Una de les accions més importants és la circulació del Missatge Internacional anual, traduït a idiomes d’arreu del planeta i que es llegeix a tots els escenaris, com ho fem sempre al Paranimf de la Universitat Jaume I, coincidint amb la destacada efemèride. Cada any se li encarrega la redacció a una figura d’altura mundial perquè reflexione sobre el teatre i l’actualitat. Enguany ha estat la gran actriu Helen Mirren l’autora del text, i no ha defugit de la situació global que patim. Un manifest, curt però contundent, que pel seu interès paga la pena reproduir:
«Darrerament estem vivint moments ben difícils per a les actuacions en viu i molts artistes, tècnics i especialistes continuen passant molts maldecaps en una professió ja per si mateixa carregada d’inseguretat.
Potser aquesta inseguretat permanent ens ha capacitat millor per sobreviure a aquesta pandèmia amb enginy i valor.
En aquestes noves circumstàncies, la seua imaginació s’ha traduït en formes de comunicar creatives, entretingudes i emotives, gràcies en gran mesura a Internet, sens dubte. Els éssers humans ens hem narrat històries els uns als altres des que habitem la Terra, i la bella cultura del teatre perdurarà mentre hi visquem.
L’impuls creatiu d’escriptors, dissenyadors, ballarins, actors, músics i directors mai no serà aturat, i en un futur molt pròxim florirà de nou amb una energia renovada i una concepció distinta del món que tots compartim.
Quines ganes en tinc ja!»
Si anem al teatre, ens adonem que viure és quelcom més que simplement sobreviure
I així, des de la nit dels temps, ací està el teatre; formant part de nosaltres, des del fingit i des de l’imaginat. A més a més, té la capacitat de fer-nos veure la realitat des dels angles més diversos del joc de la interpretació. L’actriu Carme Sansa sosté que representar un personatge i fer una obra, de fet és un joc, però ho has de fer de veritat. En aquest joc d’imaginació i realitat se’ns fan visibles les metàfores de la vida, grandeses i misèries a què som capaços d’arribar els humans amb les nostres accions, com en aquesta fabulació atribuïda a Woody Allen:
«El mag va fer un gest i va fer desaparèixer la fam,
en va fer un altre i va fer desaparèixer la injustícia,
en va fer un altre i va fer desaparèixer la guerra.
El polític va fer un gest i va fer desaparèixer el mag».
Es veu que com que el mag ja no hi era entre nosaltres, ara fa més d’un any ens va aparèixer la pandèmia. Quants gestos hem fet tots plegats per arribar fins ací?
Què hi podem fer? L’única opció que tenim és anar fent, perquè viure és anar fent, i en aquest anar fent, fer teatre és interpretar la vida. Si anem al teatre, ens adonem que viure és quelcom més que simplement sobreviure. Per això la cultura és essencial i important. Durant i després d’aquest temps pandèmic, l’activitat cultural és la flama que ha d’animar la gent i el teatre, bé siga en les sales o als carrers. És l’espai ideal per a reconfortar-nos amb la cultura i sentir certa normalitat que ens motive a la reflexió serena, com una eficient vacuna per a viure en la diversitat, el respecte i la tolerància. El teatre ens fa viure més, perquè a través del teatre podem viure moltes vides de tots els temps. És un art tant antic com és ens acosta directament a la modernitat.
En l’UJI sempre s’ha valorat el paper de la cultura i les arts escèniques com a factor determinat en la formació humanística i en el desenvolupament del coneixement
Al final, si no som capaços de ser persones crítiques i amb capacitat de reflexió, les creences cegues sempre prevaldran sobre la realitat, i ens convertirem cada vegada més en una societat més manipulable on malauradament no sempre preval la raó. El teatre, art antic que ens relaciona amb la vida des de l’inici dels temps fins als nostres dies, és expressió de llibertat i sovint ens mostra els camins dels humans on se’ns dibuixen les opcions de triar entre la cultura o estar engabiats per la barbàrie de la ignorància. Dissortadament, la humanitat no sempre ha pres el millor camí.
En l’UJI sempre s’ha valorat el paper de la cultura i les arts escèniques com a factor determinat en la formació humanística i en el desenvolupament del coneixement. Des que vam reprendre l’activitat cultural després del confinament, el suport de l’equip de govern ha estat fonamental per animar-nos a treballar per fer de les activitats culturals un espai segur, on la gent puga refugiar-se sense por, conscient plenament que no és pot créixer democràticament sense la cultura, tan fonamental per a millorar la nostra condició d’éssers humans. Així ha estat i així ho ha vist i agraït el públic que amb cura i ordenadament ha assistit als actes, perquè la cultura és més que segura.
En els temps que corren hem d’anar molt en compte, perquè com algun savi va dir i convé no oblidar, la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics coneguts, però és perfectament possible empitjorar-la.
Des del Servei d’Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I renovem cada dia el nostre compromís amb la cultura i creiem en la seua importància com a instrument de salvació del present i el futur de la nostra societat. Llarga vida al Teatre! H
Director artístic del Paranimf de l’UJI
