Que l’esperança de vida coneix de barris, d’economia, de classe social i també d’hàbits ho vam aprendre fa anys. Evidentment hi han molts condicionants que influeixen en quan viu una persona, però els models de vida i els ingressos mensuals també sumen. En 2018 l’Observatori Valencià de Salut va publicar un informe sobre Desigualtats en salut en la Comunitat on es parlava d’esperança de vida. Un home del Grau de Castelló o de la zona sud de la ciutat és probable que visca menys de 75 anys, mentre que si viu en les noves urbanitzacions de la zona est la probabilitat diu que viurà més de 77. En les dones la diferència és un poc menor, però es distribueix per barris de la mateixa manera. Eixa menor esperança de vida en els barris amb menys renda no es manté quan saltem al nivell comarcal: una persona d’Altura és probable que visca dos anys més que una de Castelló.
Afortunadament hui a Castelló i a Espanya les persones que pateixen fam han disminuït moltíssim en l’últim segle (un 1,5% segons la FAO, però des de 2008 el percentatge creix), però en els últims 20 anys la població que pateix obesitat s’ha duplicat i ja la pateix una de cada cinc persones. La tendència és pitjor, les enquestes sobre hàbits alimentaris indiquen que un 85% dels xiquets i les xiquetes no mengen almenys alguna fruita o verdura cada dia.
La covid-19 ens ha recordat la importància de la salut pública, la seua dimensió social, la importància del benestar ja no individual, sinó col·lectiu. L’Organització Mundial de la Salut ja fa dècades que estableix com un dret l’alimentació saludable, necessari per vore satisfet el dret humà a la salut. L’esperança de vida entén de barris rics i pobres, però també de comarques amb hàbits alimentaris més saludables i de ritmes de vida més tranquils. La Regidoria de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló vam començar la setmana passada la campanya Alimentació és salut, impulsada per la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia, per reflexionar durant el mes d’abril sobre el que mengem, on ho comprem i on es produeix. Però també de l’impacte que té el nostre hàbit de menjar en la nostra vida, en la nostra economia i en el nostre entorn natural. I sobre eixes reflexions tractarem de plantejar polítiques públiques municipals de curt termini per millorat tant la nostra salut com la del nostre terme.
Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló
