El temps no apaga les estreles i les espelmes per Guillem Agulló. Fa ja vint-i-vuit anys de l’assassinat a la localitat de Montanejos i els esforços per fer memòria d’una mort impune han convertit en victòria una vida que no tornarà.

No valdran els consols ni tampoc el fet d’evitar una esgarrifosa sensació d’impunitat quan cada abril es tornen a recordar els fets que demostraren que el feixisme vivia a cada racó del País Valencià a inicis dels anys 90. La banda que assassinà l’antifeixista Guillem sols era la punta d’un iceberg que planava a unes institucions que no havien esborrat el franquisme. Altres estaven temorugues de no despertar el que s’havia soterrat fins feia una dècada i escaig.

La pel·lícula dirigida per Carles Marqués-Marcet i el llibre de Núria Cadenes han tornat a posar sobre la taula la connivència i el treball de les clavegueres de l’estat i mediàtiques per evitar una sentència que posara al centre de les penes una intenció ideològica. Les mateixes clavegueres, per cert, que intenten combatre l’independentisme a Catalunya per terra, mar i aire amb els diners de totes i tots.

Gràcies a la primavera valenciana, les institucions estan més disposades a defensar el relat de la democràcia al País valencià i, per primer cop, es jutgen en condicions agressions ultres com, per exemple, les que van tenir lloc al 9 d’octubre de 2017 (absolutament assumides i permeses als anys 90 i principis del segle XXI). Tanmateix, no ens cansarem de dir que el risc és latent i quasi tres dècades després l’extrema dreta és a les nostres places i als nostres parlaments. I el que és pitjor, alguns dirigents a la dreta legitimen i col·laborem amb un ideari que aspira a guanyar el relat del carrer i fer trontollar vells i nous consensos.

En ensenya la lluita contra l’oblit, cada 11 d’abril, que fer fora del relat legítim els feixistes depén d’un combat diari en tots els fronts. No podem deixar passar arguments, per exemple, que minimitzen la violència masclista contra les dones. Si ho fem, a banda de passar de donar impunitat a les agressions, estarem donant un baló d’oxigen per la participació en política del feixisme.

Regidor de Compromís per Castelló