Fa dos abrils que a causa del coronavirus no es poden celebrar per Castelló les manifestacions republicanes, però que no es crega per això que el republicanisme s’ha acabat.
Amb motiu de la recent cimera del president Pedro Sánchez amb Emmanuel Macron celebrada a Montauban (França) on està soterrat Manuel Azaña, últim president de la II República, una amiga resident allà m’ha enviat uns exemplars de la premsa escrita (Le Petit Journal, La Dépéche) sobre l’acte i en el número del 16 de març, pàgina 2, apareix reproduïda una enquesta del mes d’octubre passat a Espanya on es preguntava a la ciutadania sobre les seues preferències envers la República o la Monarquia, i els resultats son força evidents: el 41% votaria a favor de la República en un referèndum mentre que el 35% ho faria cap a la Monarquia, la resta eren indecisos.
Ací a Espanya no hem tingut cap notícia d’aquesta enquesta, ni tampoc s’ha divulgat massa la visita del president Sánchez a la tomba de Manuel Azaña, per cert és el primer president espanyol que ho fa de manera oficial.
Després de més de quaranta anys de democràcia a Espanya havia de ser aquesta una notícia més de la nostra política, un fet més de la normalitat democràtica, però segurament no és així. La República hauria de ser una opció política més en el joc democràtic, però no ho és. D’una banda s’escamotegen les notícies al respecte en els diversos mitjans de comunicació, d’altra el CIS contesta a les preguntes dels polítics quan li ho demanen que el tema de la República no és pertinent, mentre que una altra part de la premsa es dedica a enaltir la figura del rei de manera artificial i innecessària. Al mateix temps els partits majoritaris (PP i PSOE) neguen qualsevol possibilitat d’investigació sobre Joan Carles I i les seues malifetes.
«Alguna cosa podrida fa olor a Dinamarca», es deia en Hamlet (Shakespeare). Alguna passa quan no es vol normalitzar el tema de la República. ¿Es vol amagar alguna cosa? ¿Potser la mala consciència de molts polítics per no haver fet la consulta electoral quan tocava? Aleshores ja ho va dir Adolfo Suarez, que no ho feia perquè la monarquia perdria de golejada. En Espanya mai es el moment per l’exercici obert de la democràcia.
Tema per debatre'l
Crec que no traure el tema per debatre’l sense embuts és perquè saben que s’està mantenint la monarquia contra la voluntat general de la ciutadania, tot tractant d’arrossegar-la entre les condemnes a Iñaki Urdangarin, les regularitzacions a Hisenda de Joan Carles I i altres fets que no ixen a la llum, i cada vegada que parlen de democràcia, en el fons li cau la cara de vergonya a la classe política (bé, a una part) perquè sap que no és democràtic anar contra la majoria de la ciutadania. Per això no parlen del tema, ni volen comissions parlamentàries d’investigació, és molt còmoda la tàctica de l’estruç mentre la ciutadania segueix votant pacíficament cada vegada que se la convoca. Però cada any que passa, recordeu, es com si estigueren posant portes a la mar.
Els republicans i les republicanes no han desaparegut ni molt menys, encara que no es puguen publicar enquestes per un organisme oficial, de tothom, com el CIS, ni ara pel coronavirus, puguen fer manifestacions pels carrers. A pesar de tots aquests inconvenients i obstacles, en el mes d’octubre de 2020, el 41% de la ciutadania haguera votat a favor de la República contra el 35% de la Monarquia.
Catedràtic d’Història
