El dia de la Confirmació renovem les promeses baptismals. També cada any ho fem en la celebració de la Vetlla Pasqual després del temps de preparació espiritual de Quaresma. De la mateixa manera que el Baptisme no és un acte merament jurídic d’incorporació a l’Església, sinó el fonament de la vida cristiana i el començament d’un camí de santedat, aquesta renovació no l’hem de viure com un ritu merament extern, sinó que ha de ser l’expressió del desig d’avançar en el camí de la nostra fe. Renovar significa recuperar la novetat de vida que va suposar per a nosaltres el baptisme, i acollir de nou els dons que Déu ens va regalar en eixe moment: ens va fer fills seus en Crist, vam entrar a formar part de l’Església i pel seu Esperit va vessar sobre nosaltres la Gràcia santificant. No oblidem que l’important en la celebració dels sagraments no són els ritus, sinó la gràcia de santificació que Déu ens concedeix en ells.

El gran Do que rebem en el Baptisme i en la Confirmació és el mateix Esperit Sant, que sembra en nosaltres la llavor d’una vida nova. Els cristians vivim com a tals si ens deixem guiar i caminem segons l’Esperit. Per Ell podem arribar a dir amb sant Pau: «No soc jo qui viu, és Crist qui viu en mi» (Ga 2, 20). Per a identificar els signes de la vida segons l’Esperit, la tradició cristiana ha reflexionat, a la llum d’un oracle del profeta Isaïes que descriu al Messies esperat (11, 1-2), sobre els set dons de l’Esperit Sant. Això té la seua lògica: el cristià està cridat a reproduir en ell mateix la imatge de Crist. Una altra línia de reflexió es fonamenta en la carta als Gàlates (5, 22-25), on sant Pau explica quin és el fruit de l’Esperit en aquells que es deixen guiar per Ell i no cedeixen als desitjos de la carn (5, 16). En aquests textos i en altres centrals de la Sagrada Escriptura, com les Benaurances, descobrim quina ha de ser l’orientació fonamental de la vida cristiana i, per això, el fruit d’una celebració autèntica de la Pasqua.

*Bisbe de Tortosa